Un brillant Girona es diverteix i aixafa l’Osasuna

El Girona es va divertir. No, no se n’ha anat. Va tornar ahir a la seva llar i va fer la sensació que no se n’havia anat en aquests enfeinats mesos en què ha hagut de renovar la columna vertebral d’un equip que va entrar a l’elit amb un tercer lloc que el farà debutar d’aquí uns quants dies a la Champions. Es va divertir amb l’alegria de Bryan Gil, l’esquerra de Tsygnakov i l’encert d’Abel Ruiz certificant una tarda rodona per liquidar un trist i pla Osasuna, al qual va aixafar perquè ni va rematar a la porta d’un avorrit Gazzaniga.

I perquè tot fos com sempre faltava el gol de Stuani, prèvia connexió entre dos debutants -Asprilla i Van de Beek-, que va provocar l’eufòria de Míchel, que es va girar boig d’alegria cap a la grada perquè en aquest últim gol va veure reflectit tot el que havia ideat. I l’estadi, ple com estava (s’hi van congregar 13.275 espectadors) va cantar: "¡¡Míchel, català, Míchel, català!!".

Va ser un triomf coral d’un Girona que va conquerir el seu primer triomf en un Montilivi entregat perquè sentia, igual com els seus jugadors, que res havia canviat respecte a la passada temporada. Per això, va acabar el públic fent l’onada. Ja se sap, a més, que els esquerrans són uns paios especials. Viuen en el seu món. Singulars, capaços d’alternar moments contradictoris.

Els extrems es connecten

Ancorat a la dreta, l’ucraïnès Tsygankov, desproveït aquesta temporada del seu amic i compatriota Dovbyk. Semblava enyorat. Un parell de mals controls delataven la seva tristesa futbolística. Passades senzilles que no solia fallar, però fallava. Llavors, va arribar la pausa d’hidratació, just a la mitja hora d’un partit monopolitzat pel Girona, que va imposar la seva dictadura. La pilota era seva. L’Osasuna ni la veia.

Notícies relacionades

¿I ara, què?

França, adeu a l’ídol estranger

Hi va haver moments en què la possessió va arribar a l’escandalosa xifra del 89% per a satisfacció de Míchel, que, molest per la golejada rebuda a Madrid, va modificar el pla tàctic. Va apostar el tècnic de Vallecas per un doble nou ajuntant Abel Ruiz i Miovski, donant la titularitat del lateral dret a Alejandro Francés, amb la delicada missió d’haver de tapar el verinós Bryan Zaragoza. I ho va fer bé el debutant, com si hagués jugat tota la vida a Montilivi. Ho va fer tan bé que l’extrem cedit pel Bayern de Múnic va acabar sent substituït.

Bryan Gil, tal si fos la versió gaditana del Cruyff volador, tot i que ell anava arran de gespa, va firmar l’1-0, premiant el superb centre de Tsygankov. Tot va néixer d’un esquerrà. I va acabar, al final, en un altre esquerrà. En la segona meitat, idèntic Girona, però més contundent i eficaç, recuperant la imatge del passat amb el 2-0, obra de Tsygankov, i el 3-0, una jugada per recrear-se amb la seva idea i execució. La passada delicada d’Iván Martín perquè Yangel Herrera assistís amb el pit Abel Ruiz, que amb aquest imponent cop amb la dreta es va deslliurar dels seus dimonis. Faltava encara Stuani. Ell no es perd cap festa.