Les mans de Gazzaniga fallen al Girona en la visita a l’Atlètic

Tantes vegades determinant per sostenir la fabulosa trajectòria del Girona, també ho va ser Paulo Gazzaniga perquè l’equip caigués en la visita a l’Atlètic amb un parell d’errors que van decantar l’agulla de la balança. El porter va trencar amb un error de càlcul l’equilibri que hi havia al camp, desembarassant el terreny perquè l’equip blanc-i-vermell s’avancés i pogués jugar al que li agrada: gestionar el marcador.

Moltes vegades va guanyar punts, i ahir a la nit les seves grans mans no van sostenir el Girona, com si ho van fer en el camp del Betis, amb el doble error del primer temps al tocar una pilota amb les mans fora de l’àrea i encaixar el cacau de Griezmann al pal que defensava a la falta, sense veure la pilota fins que se la va trobar a sobre. Gazzaniga va caure de genolls, doblegat, amb un altre gran xut de Marcos Llorente, també des de lluny, després que l’equip tolerés que el defensa corregués sol mig camp i ningú el molestés per impedir-li disparar. Més fàcilment va marcar Koke, sol a l’àrea de porteria.

Un atac que no intimida

Dues accions que es van tornar crucials per al desenllaç d’un duel de Champions, cosa que no hauria de desesperar ni acomplexar el Girona, després de sumar un punt en dues jornades. El desig d’igualar el desavantatge, com va aconseguir fer-ho en el camp del Betis, es va endevinar impossible pel replegament de l’Atlètic i l’entusiasme de l’afició al veure la pretoriana guàrdia de Simeone davant un Girona sense arribada que no intimidava.

El Metropolitano obria les seves portes i cap atlètic va faltar a l’esperada cita, expectant davant el fabulós equip construït en el qual Julián Álvarez es converteix en el nou referent, més enllà de la pasta que ha costat. A la primera va desbancar el noruec Sorloth, a qui el gol de Vila-real no li va permetre aguantar en la titularitat.

Notícies relacionades

Alejandro Valverde: "Pogacar és el candidat a la victòria, però no ho tindrà fàcil amb Vingegaard"

Scariolo anuncia que deixa la selecció després de l’Eurobasket i posarà rumb al Reial Madrid

L’altre reforç mediàtic, Connor Gallagher, va començar assegut. Robin Le Normand, homenatjat com tots els medallistes futbolístics dels dos equips –també els gironins Miguel i Abel Ruiz– va passar desapercebut. Míchel només va utilitzar Bryan Gil i Abel Ruiz dels 10 reforços, com si els altres haguessin de guanyar-se el dret a jugar mentre aprenen els mecanismes de l’equip en el camp d’entrenament i des de la banda.

I l’equip, com a col·lectiu, ha perdut també el poder que va exhibir amb el seu triplet ofensiu. Tsygankov va reaparèixer, però molt lluny de la seva millor forma i els primers xuts d’Abel van desprendre innocència si s’evoca Dovbyk. Míchel treia unitats ofensives i responia Simeone amuntegant soldats a l’àrea protegint Oblak, que no és el que era i a qui ningú del Girona va buscar les seves debilitats.