EL PARTIT DE MONTJUÏC
Lewandowski continua pescant
El gol del davanter, el tercer en dos partits, desencalla un partit que el Barça va tenir controlat tota l’estona gràcies a un renascut Pedri. La grada va tornar a cantar i saltar pel triomf contra l’Athletic dels Williams, inofensius tots dos.
Montjuïc va tornar a cantar i saltar. Amb motius. Ha tornat la Lliga, han tornat les victòries, ha tornat el futbol. Lewandowski va tornar a marcar. Va tornar a perdre l’Athletic, que no guanya a Barcelona des del 2001. I res de tot això va semblar rutinari. En gran mesura perquè s’estrena una nova temporada, un nou Barça, un nou projecte i perquè s’insinuen indicis de canvi en la gespa. El Gamper no va existir.
Un d’aquests canvis està en què també ha tornat Pedri, un fabulós futbolista que va ocupar el buit que va deixar amb les seves reiterades lesions; un petit geni que, amb el seu aire d’indiferència i les mitges caigudes, exerceix la influència que li dona la gana. I de ganes en va ben sobrat, després de tant temps estirat a la llitera.
Aquest Pedri pletòric va estar a la rebotiga d’un triomf mínim que hauria d’haver sigut més còmode. Es podria dir que també s’ha recuperat per a la causa Robert Lewandowski, tot i que el polonès mai ha deixat de marcar gols. Se’l necessita sol per culminar les accions d’atac, cada vegada més irrellevant en les altres, i va encertar per transformar el gol decisiu, tardà però suficient, després de rematar dues vegades als pals i deixar anar una volea al cos d’Álex Padilla, el tercer porter de l’Athletic.
La reocupació local
Va pescar a València i va pescar a Montjuïc, i Montjuïc, amb la quarta millor entrada de sempre (comptada la campanya passada, per descomptat, amb 46.448 espectadors), va rescatar el cançoner popular i festiu. Una darrere l’altra es van encadenar les tonades per celebrar la tornada de tot el que s’havia somiat.
Amb els càntics de "Barça sí, Laporta no" al minut tres i els d’"independència" al minut 17, s’havia certificat, quan encara lluïa el sol, la reocupació de la grada per part de l’afició blaugrana local, la que anima i protesta i reivindica en l’únic espai on pot ser escoltada. Els crits van brollar abans que l’equip generés entusiasme. Només una màgica passada de Pedri a Raphinha per sobre de la defensa que exigia una acrobàcia gimnàstica digna del seu compatriota Rebeca Andrade, or olímpic a terra.
Amb el gol aconseguit per Lamine Yamal poc després, el fons del peveter es va posar a cantar. Rabiós, el seu amic Nico Williams va reaccionar immediatament buscant un xut parabòlic que va sortir fora, sense trobar un cap d’ajuda, com el de Lekue. Nico va ser una mica xiulat al ser presentat i molt xiulat en les seves intervencions per la sensació de perill que despertava cada vegada que rebia la pilota i encarava Kounde.
El misteri del sacrificat
Pedri va entrar per Casadó per acompanyar Bernal en la posició de migcampista. Va ser l’única novetat respecte a l’onze de València; entrarà als llibres de misteri la identitat del jugador que hauria sigut sacrificat perquè debutés Dani Olmo. Però el tema de les inscripcions en el Barça, més que a la novel·la negra pertany al gènere dels sainets, representat millor per l’actor Hugh Grant.
Pedri va ser molt acadèmic, més que Casadó, i va trigar a separar-se de Bernal i avançar uns metres per donar fluïdesa a l’atac connectant amb un Raphinha abnegat, potser sabent-se amenaçat per Olmo. L’amenaça real era Fermín, que es va presentar a Montjuïc amb les seves dues medalles d’or. Va entrar al camp ovacionat, acaparant totes les expectatives d’èxit. Pedri ja tenia el mapa del partit, del tot indetectable per als bilbains.
Dos penals sense xiular
El pitjor àrbitre de l’Eurocopa (el van enviar cap a casa després d’haver xiulat un partit) va ajudar a despertar l’esperit de la Lliga, el valor dels punts, en una jugada amb dos penals, un en cada àrea, dels quals no en va xiular cap i el VAR el va cridar perquè assenyalés un. El primer, és clar, de Cubarsí a Berenguer, tan flagrant com el de Vivian a Lewandowski.
Mentre Gil Manzano mirava el que no havia volgut veure –semblava que es posava el xiulet a la boca–, De la Fuente, el preparador de porters, es va acostar a Ter Stegen a aconsellar-lo infructuosament. Sancet el va enganyar. Gil Manzano va xiular el final traient dues targetes grogues de cop.
Barcelona 2-1 Athletic
BARCELONA: Ter Stegen (7); Kounde (5), Cubarsí (6), Iñigo (6), Balde (5); Bernal (7), Pedri (9); Lamine Yamal (7), Raphinha (8), Ferran (5); Lewandowski (8). Tècnic: Hansi Flick (8). Canvis: Fermín (7) per Ferran (m. 63); Eric (s.q.) per Bernal (m. 83); Gerard (s.q.) per Balde (m. 90); Víctor (s.q.) per Lamine (m. 90).
ATHLETIC: Padilla; (7), Lekue (6), Vivian (7), Yeray (6), Yuri (6); Berenguer (7), Prados (5), Vesga (5), Nico (6); Sancet (6), Iñaki (5). Tècnic: E. Valverde (6). Canvis: Unai (5) per Sancet (m. 63); Jauregizar (4) per Vesga (m. 63); Ares (5) per Berenguer (m. 72); Guruzeta (s.q.) per Iñaki (m. 78); Herrera (s.q.) per Prados (m. 78).
GOLS: 1-0 (m. 24), Lamine Yamal; 1-1 (m. 42), Sancet (p); 2-1 (m. 75), Lewandowski.
ÀRBITRE: Gil Manzano (3), extremeny.
Notícies relacionadesTARGETES: Yeray, Cubarsí, Bernal, Berenguer, Lewandowski, Lekue, Herrera, Fermín, Jauregizar.
ESTADI: Olímpic (46.448).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Els interessos no ho són tot Aquesta és l’edat límit per demanar una hipoteca a Espanya: ¿Ho sabies?
- Mia Carol: "No em vaig sentir culpable. Sé que no vaig fer res malament"
- Fenomen extrem als EUA L’huracà més violent de les últimes dècades arriba a Florida
- "Casa teva serà el teu taüt"
- Zadie Smith: "Per a Zuckerberg, un nen de 13 anys val 275 dòlars, com el preu d’un esclau"
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- 'La vegetariana', de Han Kang: una dona que vol ser una planta
- CRÍTICA Han Kang: sang i ossos
- Apunt Futbolistes sense edat
- Mia Carol: "No em vaig sentir culpable. Sé que no vaig fer res malament"