"Del Barça te n’han de fer fora"
Un altre capità que marxa. Bé, que el fan fora... No és la millor manera d’acomiadar les llegendes, però tristament forma part de la tradició.

Que xulo tot i que dolorós. Que emocionant tot i que descoratjador. Quins sentiments cap al Barça, la Masia, la formació i educació, no només esportiva sinó també, també, personal. Que captivador, sí, veure molts joves de la Masia presents, barrejats amb aquests monstres, en el més ampli sentit de la paraula, sí, sí, gegants culers com Carles Puyol, Gerard Piqué i Xavi Hernández. I allà, plantat com l’arbre que fa ombra i que dona exemple, hi havia l’enorme, el grandiós, Juan Carlos Unzué.
Va ser tot molt tendre i molt sentimental. No es podia esperar altra cosa, en efecte. Però va ser, alhora (o d’inici), un altre acte dolorós, que no deixa bé el Barça, que no deixa bé el seu president, Joan Laporta, per més que el seu discurs continuï sent impecable. I no deixa bé el més que un club, perquè, tal com va reconèixer, entre llàgrimes, entre sanglots, tremendament emocionat, el mateix Sergi Roberto, sense pèls a la llengua, "del Barça te n’han de fer fora", va recordar el ja excapità que sempre li deia el seu pare.
Lament per l’afició
I el Barça, aquest club que ahir va reunir bona part dels seus tresors més preuats, des de les copes fins als nens de la Masia, en aquest entendridor acte, va acomiadar, va deixar anar, es va desprendre, va arraconar l’últim capità. Sona a la sortida de Leo Messi. Sona al record de Ronald Koeman. Sona al neguit de Xavi Hernández. Tot, absolutament tot, massa semblant i tot sota el mandat del mateix president, Joan Laporta.
M’ha semblat sentir que Sergi Roberto busca equip, que no pensa deixar el futbol. I, si no pensa deixar el futbol, és perquè el Barça, el seu Barça, creu que ja no el necessita. I, com també va dir entre llàgrimes el mateix capità: "No m’han deixat acomiadar-me de vosaltres", va lamentar amb referència als aficionats barcelonistes, a la gent blaugrana. Un dard més, una espina més, més dolor, més indiferència. Tot massa innecessari per a tot un símbol del club, un altre que se’n va per la porta del darrere després de tota una vida en el club blaugrana.
Van mirar de fer-ho maco. I és cert que ho van aconseguir. Van mirar de fer-ho emocionant. I també ho van aconseguir. Van intentar donar a l’acomiadat el protagonisme i la grandesa (culer) que té, però, al final, del Barça te n’han d’acomiadar, no te’n pots anar. Sergi Roberto no se’n va. Com va dir, amb tota la duresa del món, el mateix Hansi Flick al ser preguntat per Sergi Roberto en la seva presentació (ja tardana), "ja no pertany al Barça".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Transport públic Així queden els preus dels títols de transport públic a Barcelona fins que acabi el 2025
- Lliga F Escac i mat de les futbolistes al Llevant Badalona: «És el circ més gran que he viscut com a professional»
- Tempesta judicial i política Cerdán no entrega l’acta de diputat i augmenta el nerviosisme del PSOE
- La xacra de la corrupció El soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat, la presumpta manipulació de Koldo, Ábalos i Cerdán a Catalunya
- Tempesta judicial i política L’UCO apuntala el relat d’Aldama de les comissions per obres públiques
- Adéu als insectes: aquesta és la planta que has de posar a casa teva
- Un informe recent Koldo, Ábalos i Cerdán: així reconstrueix l’UCO 12 anys d’una relació que va derivar en presumpta trama de corrupció
- L’agricultura del futur El delta de l’Ebre assaja cultius alternatius a l’arròs a causa de l’augment de la salinitat del terreny davant el mar
- ESTATS UNITS El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»
- Consell Nacional Junts es compromet a «aprofitar» la «debilitat» de Sánchez després de la caiguda de Cerdán i obre la porta a retirar el seu suport al PSOE