"Del Barça te n’han de fer fora"

Un altre capità que marxa. Bé, que el fan fora... No és la millor manera d’acomiadar les llegendes, però tristament forma part de la tradició.

Que xulo tot i que dolorós. Que emocionant tot i que descoratjador. Quins sentiments cap al Barça, la Masia, la formació i educació, no només esportiva sinó també, també, personal. Que captivador, sí, veure molts joves de la Masia presents, barrejats amb aquests monstres, en el més ampli sentit de la paraula, sí, sí, gegants culers com Carles Puyol, Gerard Piqué i Xavi Hernández. I allà, plantat com l’arbre que fa ombra i que dona exemple, hi havia l’enorme, el grandiós, Juan Carlos Unzué.

Va ser tot molt tendre i molt sentimental. No es podia esperar altra cosa, en efecte. Però va ser, alhora (o d’inici), un altre acte dolorós, que no deixa bé el Barça, que no deixa bé el seu president, Joan Laporta, per més que el seu discurs continuï sent impecable. I no deixa bé el més que un club, perquè, tal com va reconèixer, entre llàgrimes, entre sanglots, tremendament emocionat, el mateix Sergi Roberto, sense pèls a la llengua, "del Barça te n’han de fer fora", va recordar el ja excapità que sempre li deia el seu pare.

Lament per l’afició

I el Barça, aquest club que ahir va reunir bona part dels seus tresors més preuats, des de les copes fins als nens de la Masia, en aquest entendridor acte, va acomiadar, va deixar anar, es va desprendre, va arraconar l’últim capità. Sona a la sortida de Leo Messi. Sona al record de Ronald Koeman. Sona al neguit de Xavi Hernández. Tot, absolutament tot, massa semblant i tot sota el mandat del mateix president, Joan Laporta.

Notícies relacionades

M’ha semblat sentir que Sergi Roberto busca equip, que no pensa deixar el futbol. I, si no pensa deixar el futbol, és perquè el Barça, el seu Barça, creu que ja no el necessita. I, com també va dir entre llàgrimes el mateix capità: "No m’han deixat acomiadar-me de vosaltres", va lamentar amb referència als aficionats barcelonistes, a la gent blaugrana. Un dard més, una espina més, més dolor, més indiferència. Tot massa innecessari per a tot un símbol del club, un altre que se’n va per la porta del darrere després de tota una vida en el club blaugrana.

Van mirar de fer-ho maco. I és cert que ho van aconseguir. Van mirar de fer-ho emocionant. I també ho van aconseguir. Van intentar donar a l’acomiadat el protagonisme i la grandesa (culer) que té, però, al final, del Barça te n’han d’acomiadar, no te’n pots anar. Sergi Roberto no se’n va. Com va dir, amb tota la duresa del món, el mateix Hansi Flick al ser preguntat per Sergi Roberto en la seva presentació (ja tardana), "ja no pertany al Barça".

Temes:

Joan Laporta Gerard Piqué Xavi Hernández Carles Puyol

Inicia sessió 0 Comentaris

Laporta es desmarca davant el jutge de l’acusació d’estafa i afirma que l’han implicat per «la seva notorietat»

Márquez enlluerna en l’inici de la seva època en vermell com a líder de Ducati