"Aquests vaixells són com avions"

El Moll de Barcelona ha viscut una transformació que, malgrat establir les seves bases en la tradició de la ciutat, ha hagut de donar una volta a les seves infraestructures. La primera que es pot trobar és la de l’equip de Nova Zelanda, a la terminal de les Drassanes, tot just arribar a l’entrada. El color negre predomina a la base, amb tot l’equip vestit amb els colors propis, mentre les fundes de les veles o els vaixells s’intercalen en l’últim espai de terra previ al mar. Allà, a les oficines i l’hangar, és on es fa el treball del dia a dia perquè en tots els entrenaments es pugui esprémer al màxim l’embarcació.

Ja fa més d’un mes que el AC75’s de l’Emirates Team New Zealand descansa al port de Barcelona. De parar ha parat poc, l’embarcació de l’equip kiwi. Cada dia es fan comprovacions i modificacions i, quan toca sortir a navegar, l’activitat és frenètica, però sempre amb aquell punt de pausa del que sap que la gran part de la feina està feta. "És un vaixell preciós per navegar", reconeix Peter Burling, timoner de l’Emirates Team New Zealand. Ell és un dels vuit integrants de la tripulació. "No és com en un cotxe de curses, en què una persona ho controla tot, sinó que hem de treballar en equip. Són grans, pesants, van ràpid i de vegades no t’adones de com de ràpid vas fins que mires per la borda i veus la rosada que surt del foil. Però sens dubte és el cim de la navegació".

Com avions

Sens dubte, veure l’Emirates Team New Zealand navegar és una experiència. Lluny dels típics vaixells de competició, les embarcacions que solcaran els mars de Barcelona en la 37a Copa Amèrica tenen alguna cosa especial. Són majestuoses, a més de ràpides, fines i consistents. I no toquen l’aigua. Pràcticament cap part del vaixell se submergeix en el mar. "Essencialment, els vaixells són més com avions. Els avions generen pressió a la part inferior de les ales, que suporta el pes de l’aparell. Fem exactament el mateix, tret que en comptes de volar per l’aire ho fem amb les làmines a l’aigua. Així que tenim ales, com un avió, i l’ala és sota la superfície de l’aigua", afegeix Burling.

Notícies relacionades

Nova destrossa de Pogacar al Tour en la cronoescalada

Iris Tió, nedadora: "Somio a liderar Espanya com ho van fer Carbonell, Mengual o Fuentes"

Barcelona serà un escenari d’excepció per a la competició, que començarà amb la regata preliminar del 22 al 25 d’agost, amb uns entrenaments previs el dia 21. "Ens encanta. La meva família és aquí des que vam arribar. Vam venir al juny", explica Kevin Shoebridge, cap d’operacions de l’Emirates Team New Zealand. "L’any passat també vam passar aquí quatre mesos. I quan vam tornar a Nova Zelanda, ens vam entrenar durant l’estiu. Els meus dos fills ara tenen tres i cinc anys. L’únic que volien era saber quan tornàvem a Barcelona, quan ens banyàvem a la platja, quan podíem anar als museus una altra vegada. Ens encanta el barri on vivim. Estem just a l’altre extrem del port, així que és molt a prop per passar temps amb ells. Estem molt contents aquí", afegeix el màxim dirigent.

A més de l’AC75’s, la versió més reduïda de l’embarcació, l’AC40’s, també ocupa un dels molls de la base del Team New Zealand. És el que comandarà l’equip femení dels kiwis, que compta amb una flamant medallista en els Jocs Olímpics de París recentment finalitzats, Gemma Jones. Acabada d’aterrar de la capital francesa, la neozelandesa ja ha canviat el xip. "L’America’s Cup és un dels esdeveniments més importants de la vela, i molt prestigiós, així que estem molt contentes que aquest any hi hagi una Copa Amèrica Femenina", afirma.