Córrer contra els talibans

Dos segons després que la guanyadora de Sao Tomé i Príncipe, Gorete Semedo, arribés a la meta, var arribar l’atleta afganesa Kimia Yousofi, en última posició. Yousofi es va retirar el dorsal, el va girar i el va ensenyar a la càmera: "Educació, esport, els nostres drets". Ella no corre per una medalla, corre pels milers de dones que no poden fer-ho a l’Afganistan.

Un missatge que ha donat la volta al món, i ha arribat al lloc més important per a Kimia: l’Afganistan, d’on va haver de fugir el 2021 després de l’arribada al poder dels talibans. "Volia quedar-me, però ningú podia garantir la meva seguretat. Soc dona i tinc una cara familiar perquè en aquell moment, dies abans havia portat la bandera oficial de l’Afganistan als Jocs de Tòquio. Vaig haver d’anar-me’n", va explicar la jove per a AFP.

Refugiada permanent

Des d’aleshores, l’atleta de 28 anys viu a Austràlia amb la seva família com a refugiada permanent, i forma part de l’equip de refugiats. En aquests Jocs, per primera vegada, competeix sota els braços de la delegació afganesa junt amb tres homes i dues dones, malgrat que les dones no estan reconegudes oficialment com a atletes pel govern talibà.

Yousofi sap que la seva lluita pels drets de les dones afganeses, i les seves crítiques al govern, la posicionen encara més en la diana del règim, però l’atleta té clar el seu objectiu i el seu missatge. "He volgut aprofitar un moment únic perquè el món sàpiga el que passa a l’Afganistan", va explicar després de la prova de 100 metres en la qual va quedar última.

Yousofi ha complert el seu somni de fer onejar la bandera de l’Afganistan. Ja ho va fer a Tòquio, però ara sota un context molt diferent. Perquè Kimia hagi pogut portar la bandera, el COI va establir unes regles estrictes: va rebutjar acreditar tot representant del Govern talibà, igualtat de sexes en la delegació, i va prohibir qualsevol símbol o missatge propagandístic del règim islamista. A més, els esportistes van ser seleccionats pel COI, en concertació amb el Comitè Olímpic Afganès. La majoria dels esportistes viuen fora del país, a excepció del judoka Mohamed Samin Faizad.

Crítiques al hijab

Als Jocs de Rio 2016, Yousofi va competir amb hijab i això va generar grans crítiques, cosa que va obrir un ampli debat que, precisament en aquests Jocs, el govern francès ha volgut tancar prohibint als seus esportistes competir amb el vel islàmic.

La presència de l’Afganistan, des que el 2021 caigués en mans dels talibans, genera certa incomoditat en alguns sectors. Tot i que aquest nou govern no està reconegut per cap país, una petita delegació d’atletes competeixen representant l’Afganistan "d’una manera simbòlica", assenyala l’organització.

Notícies relacionades

Laia Sopeña: "No tot és foscor a 100 metres sota l’aigua. Hi ha pau"

Joan García se cita amb el Madrid de les "superestrelles"

"Com que l’esport femení està suspès a l’Afganistan, les atletes no han sigut enviades des del país. Totes viuen a l’estranger i han sigut enviades pel COI", va explicar Dad Mohammad Payenda Akhtari, el director general del Comitè Nacional Afganès.

No és la primera vegada que l’esport femení està prohibit a l’Afganistan. Ja el 1999, el COI va excloure el país dels Jocs, durant el primer període dels talibans en el poder (1996-2001).