Jordan Díaz es consagra a París com el rei del triple salt

Després d’una llarga espera de tres anys des que va decidir no competir més per la seva Cuba natal per establir-se a Espanya i integrar-se a l’exitós grup que té Iván Pedroso a Guadalajara, i en què també militen la veneçolana Yulimar Rojas i la gallega Ana Peleteiro, els dos últims mesos han valgut tots els seus sacrificis.

L’havà va debutar en gran com a espanyol en l’Europeu de Roma amb un històric or gràcies al tercer millor salt de la història en triple salt (18,18) i ahir va arribar al cim definitivament com el nou campió olímpic de triple salt després d’una duríssima final.

Amb permís de Zango (Burkina Faso), els tres grans rivals de l’hispanocubà també van néixer a l’illa caribenya, tot i que tan sols Lázaro Martínez la representa. El seu enemic Pedro Pablo Pichardo, que també va superar a Roma, competeix per Portugal i Andy Díaz debutava en aquests Jocs com a esportista italià.

L’or amb el primer salt

L’atleta del FC Barcelona va obrir el concurs amb 17,86 metres, el salt que li va donar la medalla d’or, i en els dos següents se’n va anar a 17,64 i a 17,85 per liderar la prova abans de la millora amb dos centímetres més que Pichardo i 23 més que Andy Díaz i Zhango. Res va canviar en les dues següents, amb l’espanyol saltant 17,84 en el seu quart intent i potser elevant-se massa en el primer, fet que li feia perdre velocitat. Mentrestant, Pichardo va afegir sal i pebre renunciant al seu cinquè intent.

A una ronda de l’or. A un salt del somni pel qual va deixar l’illa i la seva família. A un salt d’un or pel qual ho ha sacrificat tot. El portuguès ho va confiar tot a l’últim intent i es va quedar en 17,81. Jordan Díaz ho havia aconseguit per dos centímetres. Ja era campió olímpic sense necessitat de tornar a saltar.

La tarda va començar amb les dues finals del relleu curt. Mentre les nord-americanes Gabby Thomas i Sha’Carri Richardson, malgrat la seva mala entrega, van dominar a Gran Bretanya i Alemanya, en el masculí es va complir la tradició. Un mal pas del testimoni entre Coleman i Bednarek va allunyar els Estats Units, que no va poder comptar amb Noah Lyles per covid, del podi que van ocupar Canadà, Sud-àfrica i Gran Bretanya per aquest ordre.

A l’última final del dia, com va passar en la prova femenina, l’anunciada batalla dels 400 tanques es va saldar amb una claríssima victòria del nord-americà Rai Benjamin (46.46) sobre el noruec Karsten Warholm (47.06), plusmarquista mundial, i el brasiler Alison dos Santos (47.26).

Attaoui, a la final de 800

On no hi va haver sorpreses va ser en l’heptatló. Nafi Thiam, ja tricampiona olímpica i bicampiona mundial, va regnar amb 6.880 punts per davant de la de britànica Katarina Johnson-Thompson Liverpool (6.844) i de la campiona continental de pentatló, la també belga Noor Vidts (6.707).

Notícies relacionades

Florentino Pérez s’escuda en Xabi

Com rendirà Alcaraz sense Ferrero

La final femenina de 10.000 metres es va decidir en una última volta en què l’admirable italiana Nadia Battocletti va desafiar les africanes i va lluitar fins a la recta per una victòria que va acabar aconseguint la kenyana Beatrice Chebet que va fer el doblet després de guanyar el 5.000. Tercera va acabar la neerlandesa Sifan Hassan, bronze en 5.000, i que demà té previst córrer la marató.

Si Díaz va ser l’heroi de l’atletisme espanyol en la jornada vespertina, al matí Mohamed Attaoui es va guanyar per temps de molt patiment, i gràcies a uns metres finals en què va saber patir com si li anés la vida en això, una plaça a l’exigent final de 800 metres i el dret a somiar..