‘Mondo’ Duplantis, que ets al cel

Amb 330 metres d’altura màxima, la Torre Eiffel presideix París des de la vora dreta del Sena des que va ser construïda per a l’Exposició Universal de 1889. Aquesta immensitat a ulls dels mortals podria ser comparable al que va sentir el suec Armand Duplantis al revalidar el seu or olímpic en salt de perxa amb el seu novè rècord mundial gràcies als 6,25 metres que va franquejar en el seu tercer intent en un dels moments més excitants dels Jocs Olímpics de París.

L’atleta nascut a Lafayette (Louisiana) fa 24 anys, que fins i tot té una zona de salt al costat de casa, és fill de l’experxista nord-americà Greg Duplantis i de l’exvoleibolista i exheptatleta sueca Helena Hedlund. És a dir, que tenia gens perfectes per fer història.

Rebatejat com Mondo per un amic italià del seu pare, l’escandinau és el millor en tots els apartats del salt: en la carrera cap al llistó, a l’hora de clavar, en l’elevació, en la potència i en la velocitat generades al deixar anar la perxa i en la gestió del franqueig. El resum de tot és que Duplantis havia batut aquesta temporada el rècord mundial, elevant-lo un centímetre més fins a 6,24 per vuitena vegada des que el 2021 l’hi va arrabassar al gran absent, el francès Renaud Lavillenie, amb 6,17.

Tan clar com que es farà de dia demà era que Duplantis aconseguiria el seu segon or olímpic per sumar als tres mundials i els quatre europeus que ja posseeix amb tan sols 24 anys. La incògnita és si es despertarà assolellat o ennuvolat; en aquest cas, si intentaria i franquejaria els 6,25 metres.

A imatge i semblança del que feia la russa Yelena Isinbayeva, el suec va dedicar el molt temps que va tenir entre salt i salt a concentrar-se, caminar com un autòmat, acostar-se a la zona de salt per mesurar distàncies una vegada i una altra, aplaudir els seus rivals, acostar-se a la grada, asseure’s gairebé inert... la rutina de gairebé sempre.

Duplantis va saltar a la primera 5,70, 5,85 i no li va impressionar el 5,95 del primer del nord-americà Sam Kendricks, perquè va respondre igual per continuar primer. Es van jugar l’or a sis metres, amb l’emergent grec Karalis penjant-se el bronze amb 5,90.

Primer, el rècord olímpic

Kendricks no va poder amb els sis metres i va deixar sol l’escandinau, que va decidir anar pas a pas. El primer era establir un nou rècord olímpic i per a això va situar el llistó a 6,10 que va franquejar amb suficiència a la primera.

Notícies relacionades

El somni americà a l’US Open passa per Taylor Fritz

Rafa Jódar es proclama campió del torneig júnior

Mondo ja era l’estrella del dia i una de les figures d’aquests Jocs. I allà se sent com un peix a l’aigua. El primer i el segon intents sobre 6,25 van ser bons, però els va tombar amb certa claredat.

El tercer ja és història olímpica. Duplantis va córrer encara més, va clavar la perxa i va sortir disparat com un coet per elevar-se per sobre de 6,25 sense ni tan sols fregar el llistó en el seu novè rècord mundial des que va superar el de 6,16 que posseïa Lavillenie. Va córrer com un possés, va besar la seva nòvia, va agafar la bandera sueca i va fer sonar la campana de campió. El de Lafayette és aire fresc, il·lusió i alegria. Una benedicció per a l’atletisme i per a tot l’esport mundial.