El malson de Carolina Marín

¡Quina injustícia i que dur! Carolina Marín estava passant per sobre de la xinesa He Bingjiao en les semifinals dels Jocs Olímpics de París (21-14 i 10-4) quan va fer un mal gest i se’n va anar a terra. Una altra vegada els fantasmes i una retirada dolorosíssima dos punts després conformant una de les imatges més impactants i traumàtiques per a la delegació espanyola en la cita olímpica de París.

Ho va intentar. Va tornar a la pista, però anava completament coixa. Llàgrimes, somnis trencats i la imatge del seu entrenador Fernando Rivas mirant al buit resumeixen el que es va viure mentre la grada cridava «¡Carolina, Carolina!». Ho va fer l’afició espanyola i també la xinesa en una mostra del que suposa la jugadora espanyola per a aquest esport.

La de Huelva havia hagut de recórrer un llarg i duríssim camí des que fes història conquistant l’or en els Jocs de Rio 2016 amb dues gravíssimes lesions de genoll. La segona, una ruptura del lligament encreuat del genoll esquerre i els meniscos intern i extern a finals de la primavera del 2021, la va deixar sense opció de revalidar el títol en la cita olímpica de Tòquio.

La seva rival en el duel d’ahir era la xinesa He Bingjiao, a qui havia derrotat en set dels seus nou enfrontaments previs. Les dues jugadores es coneixen molt bé i potser per això els primers punts van ser d’estudi fins que amb el 5-5 es van desencadenar les hostilitats a la pista central del Porte de la Chapelle Arena que presideix un dels barris més conflictius d’Europa Occidental.

Silenci monumental

La deixebla de Fernando Rivas va posar la directa amb un espectacular parcial d’11-2 que va sentenciar el primer joc. Amb 16-7 a favor, l’espanyola va cometre tres errors que van donar peu a un 0-5 en contra (16-12) que va acabar resolent amb un altre 4-0 per imposar-se per 21-14. Massa solvència fins i tot per tractar-se d’una semifinal olímpica.

Carolina Marín va començar també molt agressiva el segon set, amb contínues rematades que van desarborar l’asiàtica amb un parcial de 0-4 que va donar peu al 3-9. Amb el 5-10 el silenci es va apropiar de les grades i una suor freda va recórrer el front de l’afició espanyola i de l’esport mundial. La de Huelva va fer un mal gir i se’n va anar a terra. Immòbil, li van passar per davant els pitjors moments amb les dues gravíssimes lesions, una a cada genoll.

Notícies relacionades

Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions

De Víctor a Joan; de l’Hospitalet a Sallent

Després de ser atesa, va tornar coixejant amb una genollera i es va apagar la llum. Va perdre dos punts i se’n va tornar a anar a terra. El somni s’havia acabat en una mostra més de com d’injust que pot ser l’esport. «La Carolina està enfonsada. Crec que tot ha sigut molt injust, molt cruel. La veritat és que no tenim paraules per descriure com estem. Tot era positiu fins ara. El nivell amb el qual havia vingut, com ha anat de menys a més al llarg de la competició i amb la determinació que estava afrontant la semifinal...», va deixar anar el preparador de l’andalusa.

«M’ha mirat i m’ha dit ‘m’he trencat’ quan ha caigut a terra. És una sensació que ella ja coneix. Si m’ha dit això és que és cert. Ara cal valorar la lesió i fer les proves i afrontar el que hi ha. Ella m’ha comentat que no és just, que no volia acabar la seva carrera així», va afegir Rivas, dolgut per un final tant injust com inesperat. «La Carolina es mereixia acabar uns Jocs Olímpics disputant-los fins al final, però era impossible continuar», va concloure Rivas en ple drama. Glòria a Carolina, un autèntic emblema de l’esport espanyol.