Bucsa i Sorribes, el bronze del duo que va néixer per casualitat

Sara Sorribes tenia (i encara té) una parella estable en el circuit WTA, la txeca Marie Bouzkova. Però, un bon dia, la va plantar. Diguem-ho, sempre en clau esportiva, així. S’esgotava el termini d’inscripció per al dobles en el Mútua Madrid Open, la primavera passada, i Bouzkova li va dir que no podria jugar amb ella, encara convalescent d’una lesió. Aquest va ser el germen del bronze collit ahir juntament amb Cristina Bucsa als Jocs de París, la sisena medalla olímpica d’un doble femení espanyol .

Així que la castellonenca va començar a donar-li voltes a la parella mentre caminava per les tripes de la Caja Mágica. I allà es va trobar amb Ion Bucsa, el pare de Cristina, i se li va encendre la bombeta. Sabia que la càntabra, nascuda a Moldàvia, també estava soltera per al torneig. Dies després, guanyaven el Mútua Madrid Open. Tres mesos menys un dia després, van celebrar una medalla de bronze, després de derrotar de forma brillant les txeques Karolina Muchova i Linda Noskova en dos còmodes sets (6-2 i 6-2, en una hora i 14 minuts).

Connexió extraordinària

Notícies relacionades

Mariona, rumb a la Pilota d’Or

Pogacar entrega el groc a Van der Poel per un segon

I tot i que Sorribes ha seguit amb Bouzkova, amb la qual va jugar a Roland Garros i Wimbledon, ha trobat a Bucsa una connexió extraordinària: 9 triomfs en 10 partits. Només van caure en les semifinals de París davant les russes Andreeva i Shnaider.

«Som tan diferents... Cristina va sortir de la pista després de perdre la semifinal pensant ja que anàvem a guanyar el bronze. Jo volia esperar una estona abans de canviar el xip, però per a ella no hi havia una altra opció. Estava convençuda que guanyaríem a Madrid i també que aconseguiríem la medalla. De vegades em col·lapsa una mica, però intento seguir-la. Ens compenetrem molt bé», deia Sorribes i assentia Bucsa; emocionadíssima la castellonenca, exultant la càntabra.