Els jutges castiguen una relliscada de Ray Zapata, setè en terra

Poques disciplines esportives castiguen tant com la gimnàstica, on no arribar a la presumpta perfecció et porta al purgatori. Ray Zapata, el gimnasta espanyol, estava clavant totes les diagonals. Davant cada una de les piruetes, guanyava encara més confiança. Fins que va arribar l’última diagonal. El doble mortal en planxa. I en la caiguda, el petit error. El peu esquerre va tocar per pocs centímetres la zona blava de la pista, frontera entre el cel i l’infern per al gimnasta.

Notícies relacionades

De golejada en golejada cap als quarts

Una Espanya èpica es torna a exhibir

Els jutges no ho van veure clar. Van convertir les seves llargues deliberacions en una tortura insuportable per a Zapata i els seus entrenadors. Fins que van emetre la sentència. Zapata, el primer a competir, sabia que no revalidaria la medalla de plata de Tòquio. Li van donar una puntuació de 14.333, molt lluny dels 14.600 de la classificació. Va quedar setè en una final de terra en què el filipí Carlos Edriel Yuro, que va estar sublim (15.000), va fer or.

«¿Què més puc demanar? ¡Estic molt bé! No em puc queixar. Podia haver caigut de cul, i no ho he fet. Vaig fer bé totes les sèries. En l’última sembla que vaig sortir de la pista. Però ni ho recordo», va relatar Zapata, que es va mostrar orgullós: «Cal tenir un parell [d’ous] per sortir el primer en una final olímpica. Crec que ho he defensat bé. I els meus fills m’han vist competir».