Gonzalo Pérez de Vargas: "No em conformo amb el bronze... però el firmaria"

¿Va saldar a Tòquio un compte pendent amb els Jocs malgrat ser a porta tancada?

Com que eren els primers, no et sabria dir... A tots ens fa il·lusió repetir les experiències de Tòquio però amb espectadors, podent sortir per la ciutat i amb la família a prop. Tòquio va ser molt important per a nosaltres. Teníem l’objectiu esportiu de ser a dalt i ho vam aconseguir en uns Jocs diferents, amb un bronze.

¿El bloc és la base d’aquest equip?

Sí. No tenim grans estrelles, però sí bons jugadors. Alguns estan entre els quatre o cinc millors del món en el seu lloc, però la nostra manera de jugar i aquest col·lectiu tan fort és el que ens ha donat resultats en l’última dècada. Tenim clar que si juguem de manera col·lectiva som difícils de batre, però si no competim com a grup ho passarem malament.

¿Serà clau el partit inicial contra Eslovènia?

Sí. La manera d’entrar en competició serà molt important, i més després de l’Europeu, on ens va marcar el primer partit contra Croàcia [derrota per 29-39] en un grup molt igualat. Començar contra un dels rivals amb qui ens jugarem la classificació pot ser una arma de doble tall.

¿L’equip està en condicions d’aspirar a un resultat important?

En aquests anys hem demostrat que quan aconseguim ser un bloc i la nostra defensa és un maldecap per als rivals, ens convertim en un equip difícil d’atacar i podem córrer. Tenim coses molt bones i altres de no tan bones. Som capaços guanyar a qualsevol, però si estem en un dia complicat ja no tenim la solidesa de fa cinc o sis anys.

¿Es planteja que puguin ser els seus últims Jocs?

No penso en això, però soc conscient que podria ser. L’horitzó m’anima a pensar que podria estar en condicions d’arribar als següents, però poden passar moltes coses. Que no ens classifiquem, que jo no estigui en l’equip... Intentaré disfrutar-los com si fossin els últims.

¡Quin pal, la baixa a última hora de Joan Cañellas!

Perdó per la paraula, però és una putada, perquè és la segona vegada que li passa en una prèvia, tan a prop dels Jocs. Això no ho desitges ni al teu pitjor enemic. Era la seva última competició i aprofito per enviar-li el meu ànim i el de tots els companys. Hem de donar un plus pels que no hi poden ser.

Notícies relacionades

Bandera negra

Cada cop més a prop de ser gran mestre

¿Firmaria un altre bronze?

Mmmm... No sé què respondre. Sent realistes, hi ha dos equips per sobre de la resta, que són França i Dinamarca, tot i que tenen Suècia molt a prop, i després n’hi ha molts que som allà darrere amb opcions. Jo crec que sí que firmaria el bronze. Soc ambiciós, però també cal ser realistes. No em conformo amb el bronze... però el firmaria.