Pogacar compon a plaer la seva cinquena simfonia en el Tour

El Tour és una carrera en la qual cada dia se sap qui guanyarà, com si etapa rere etapa fos una crònica anunciada de la victòria de Tadej Pogacar. Ja en porta cinc abans de la contrarellotge final d’avui en la qual una altra vegada és el favorit. Ja en suma 16 des del 2020. Que Eddy Merckx i Mark Cavendish comencin a tremolar perquè com mantingui aquest ritme uns quants anys més els 34 triomfs del belga i els 35 del britànic estan en risc. Pogacar respira diferent. Ell no és d’aquest món. Ha nascut en un lloc secret creat pels déus del ciclisme.

Niça respirava de bon matí ciclisme per cada un dels carrers, tancats perquè els veïns amants de la bici i els turistes poguessin recórrer els llocs pels quals passarien Pogacar i la resta dels mortals. El port servia perquè els ciclistes, els que estan cansats, tots menys un, miressin amb enveja la platja, plena de banyistes malgrat les pedres que reemplacen la sorra.

Tots es disposaven a viure una altra exhibició de Pogi, el que es divertia tant que fins i tot buidava l’aigua del seu bidó sobre la seva nòvia Urska Zigart, corredora professional, que l’esperava per aplaudir-lo al cim de Braus, el primer dels quatre ports del dia.

L’afany d’Evenepoel

El Soudal li feia l’etapa i li posava una catifa groga sobre les caloroses muntanyes de Niça per anunciar-li a Pogacar que Remco Evenepoel atacaria per morir en l’intent, la tomba en la qual tots s’han enterrat, inclòs Jonas Vingegaard.

Va poder ser el dia d’Enric Mas, que necessitava creure en si mateix per demostrar que continua pedalant amb brillantor. ¡Carai! Que ha sigut dues vegades segon en la Vuelta i això no es regala. El ciclista mallorquí del Movistar va posar el punt d’honor a l’etapa per ser elegit el combatiu del dia, que és el màxim a què pot aspirar un escapat del Tour abans que Pogacar arrenqui per buleries.

Va ser el Mas que va viure un duel intens amb Richard Carapaz, que avui guanyarà la classificació de la muntanya perquè Pogacar no va posar gaire interès, si no, de què. I el que es va quedar amb aquesta cara entre sorpresa i resignació quan a 2.600 metres del cim de la Couillole va veure aparèixer al monstre groc al costat de Vingegaard.

El mallorquí era fins ara un ciclista desanimat perquè corria amb unes cames que no eren les seves. "Ha sigut un Tour molt difícil per a mi, però marxo content perquè ara començo el compte enrere per a la Vuelta", que comença en un mes i és la seva carrera. El Tour se li fa un Tourmalet.

Evenepoel, amb la fúria i companyia de Mikel Landa, va voler i no va poder, va saltar, però quan va atacar Vingegaard, el primer i el segon de la general es van quedar sols perquè Pogacar compongués la seva cinquena simfonia al Tour, abans que avui tanqui la carrera com el totpoderós emperador del ciclisme. "En l’esport es tracta sempre de guanyar i, a més, ens paguen per a això", va defensar entre els que absurdament el critiquen per la seva gana voraç de victòria.

20a etapa

1. Tadej Pogacar (Esl/UAE) 4.02.22 h

2. J. Vingegaard (Din/Vis) ...........a 7 s

3. Richard Carapaz (Ecu/EF) ..a 23 s

4. R. Evenepoel (Bèl/Sou) ........a 53 s

5. Enric Mas (Esp/Mov) ........a 1.07 m

General

1. T. Pogacar (Esl/UAE) ...82.53.32 h

2. J. Vingegaard (Din/Vis) ....a 5.14 m

3. R. Evenepoel (Bèl/Sou) ...a 8.04 m

Notícies relacionades

Fran Garagarza: "L’Espanyol no ha de tenir complexos, podem ser més feliços que el Barça"

Pogacar vol ser el Coppi del segle XXI

4. J. Almeida (Per/UAE) .....a 16.45 m

5. Mikel Landa (Esp/Sou) ..a 17.25 m