Triomfa l’Espanya coral: sis victòries, sis MVP diferents
La selecció ha tingut sis jugadors amb el premi al més destacat en cada un dels partits abans d’arribar a la final de Berlín.
Espanya és un equip. Una frase que Luis de la Fuente s’encarrega sempre de recordar i que els seus jugadors han interioritzat al màxim. El millor exemple es pot veure en el repartiment dels premis al millor jugador del partit, l’MVP. Cap dels futbolistes ha repetit trofeu. En les sis victòries hi ha hagut sis guanyadors diferents.
El primer a guanyar-lo va ser Fabián Ruiz en el debut amb la golejada davant Croàcia. Fabián va ser a tot arreu, va marcar un golàs de cap a centre de Lamine i es va guanyar a pols la distinció. El successor va ser Nico Williams amb un partit portentós contra Itàlia. La selecció es va imposar per la mínima, però va merèixer golejar. Nico va ser l’autor de la jugada que va acabar en l’autogol italià. Va ser una molèstia constant els 90 minuts.
Espanya va tancar el grup contra Albània. I va aparèixer aquí un dels teòrics actors secundaris: Ferran Torres. El Tauró va marcar el gol de la victòria amb passada de Dani Olmo. Per a ell va ser l’MVP.
Rodri va agafar el relleu. Va ajudar a aixecar el complex partit davant Geòrgia amb un gol des de fora de l’àrea, a més va posar pausa per culminar la remuntada.
Contra Alemanya a quarts, la lesió de Pedri va donar l’oportunitat a Olmo. El terrassenc va marcar d’un precís xut i va assistir Mikel Merino per al gol de la victòria. L’MVP no podia ser per ningú altre.
En el sisè partit i sisena victòria, el protagonisme el va acaparar Lamine Yamal. Va enganxar Espanya al partit amb un golàs i va tenir una actitud defensiva encomiable. L’MVP va ser per consens.
- Patrimoni històric Alerta per la contínua demolició d’estacions de ferrocarril centenàries
- Els excessos de la paternitat Els pares helicòpter aterren a la facultat per protegir els seus fills
- La gestió de la dana Mazón va veure vídeos de les inundacions a El Ventorro i ara sospesa dimitir
- Anàlisi L’operació sortida de Mazón i la jugada a tres bandes: Catalá, Pérez Llorca i Mompó, en els llocs clau
- La responsabilitat política Moment ‘Crim i càstig’, anàlisi
- Crisi a la Generalitat Valenciana Mazón dimiteix sense convocar eleccions i apel·la a Vox per nomenar un nou president
- La tarda que Lamine va fer un petó a l’escut
- El Barça s’aferra al seu atac
- Una periodista ‘d’alt impacte’ atrapada a El Ventorro
- Vilaplana testifica per aclarir les incògnites de la tarda del 29-O
