Els veterans són els joves

Rodri conecta el zurdazo desde fuera del área que supuso el 1-1 de España contra Georgia. / @SEFutbol

Demà arriben els quarts de final de l’Eurocopa i, a excepció d’Itàlia per Suïssa i, potser, Turquia, es diria que s’han classificat els sospitosos habituals. Feia anys que no es veia un quadre tan previsible. El que ja no és tan habitual, i encara menys esperable, és que fins ara el joc vist ha tingut tan poc interès. Només Espanya i, a estones, Alemanya i Eslovàquia, han deixat moments d’un futbol vistós. En el cas d’Espanya, la solidesa de Rodri, Pedri i Cucarella ha ajudat que brillin dos bitxos com Nico Williams i Lamine Yamal, que junts sumen menys anys que els 39 de Cristiano Ronaldo. Una cosa semblant passa amb Musiala i Wirtz a Alemanya, tots dos amb 21 anys, o Saka i Bellingham amb Anglaterra.

Notícies relacionades

De fet, fins ara es pot dir que sembla el món al revés i els veterans de debò són els joves. Els jugadors amb més experiència –Griezmann, Modric o De Bruyne, per exemple– mostren un cansament que potser tingui a veure amb la sobrecàrrega de partits. Fatigues a part, m’atreveixo a arriscar una altra possibilitat de caràcter mental: el desarrelament progressiu de les estrelles més mediàtiques a les grans lligues, que veuen que el seu paper a la selecció porta menys beneficis personals que l’èxit amb el seu propi club. Només els més joves, amb tot per fer i la fantasia intacta, no han patit aquest desgast i juguen amb un entusiasme a l’altura del torneig.

Els atzars del calendari han volgut que es disputin gairebé alhora l’Eurocopa i la Copa Amèrica. Però són dos mons paral·lels. Des de la distància tot sembla més equilibrat a la competició americana. Els quarts de final se’ls disputaran els habituals més alguna sorpresa, com ara Veneçuela i el Canadà, i el protagonisme s’equilibra entre jugadors joves i talents que ja són llegenda als seus països (en alguns casos perquè han tornat després de jugar a Europa). Prenguem com a exemple fàcil les diferències entre els dos grans noms de l’última dècada: els escarafalls i egoismes de Cristiano Ronaldo, que ho vol jugar tot, davant de la discreció i cautela de Messi, conservat entre cotons per a la fase final. La nit i el dia.

Temes:

Cristiano Ronaldo

Inicia sessió 0 Comentaris

Míchel es queixa d’un Girona "tou" abans de l’examen amb el Liverpool

El Barça de Flick s’ha encallat