La pitjor Espanya també suma
‘La Roja’, després d’una actuació molt borrosa, derrota una impetuosa Albània amb un gol de Ferran Torres en la primera part. La selecció, a la qual se li va fer llarg el partit, arriba a les eliminatòries amb el ple, com a l’Euro 2008.
El futbol sense intriga, desossat, és com el xampany sense bombolles. No hi ha mala qualitat en una Eurocopa, però sense drama a la vista, una Espanya de teloners va complir sense més ni més el tràmit contra una Albània sense dictat, beata i molt plana fins a la migdiada espanyola en el segon acte. Llavors, una Espanya nafrada li va donar una sobredosi d’optimisme, tot i que de res li va servir i va acabar a la cuneta. A l’Espanya B se li va fer molt llarg el partit. I al grup de Sylvinho, molt curt. La Roja, animada per un gol de Ferran i amb una mica de xerrameca al començament, es va tornar borrosa. El seu adversari, ple de nòmades amb certes arrels pàtries, es va sentir a prop del paradís després d’haver competit amb determinació contra Itàlia i Croàcia. Això sí, Espanya, com a l’Euro del 2008: tres de tres.
Només Laporte
De la Fuente només va donar continuïtat a Laporte. La resta, els teòrics secundaris disposats al crit de ¡present! Una Espanya amb menys vertigen. Resulta difícil enfilar de cop un pilot de suplents. Un altre volum, sense Nico Williams i Lamine, per als quals no hi ha bessons. Ferran, per la dreta, i Oyarzabal per l’altra vora, no tenen les turbines dels titulars. La profunditat, als peus de dos laterals com ventiladors, casos de l’infinit Navas –38 anys i 216 dies, el més veterà en un duel oficial dels espanyols– i Grimaldo.
Per allà havia de remar la Roja, sostinguda sense encalladors pels intendents Zubimendi i Merino, amb Dani Olmo com a subsidi dels atacants. El jugador del Leipzig té catàleg per a qualsevol lloc d’avantguarda. Té velocitat, peu clínic per assistir i mala bava davant el gol. Ho sap Laporte, que amb el seu bon encert es va saltar diverses escales de la trinxera albanesa i va connectar amb Olmo. El català va citar Ferran Torres, que va picar a l’espai del lateral esquerrà contrari i va executar un xut amb l’esquerra que va resultar terminal per al porter Strakosha. Ferran sempre va ser capaç d’intimar amb el gol. Jugui poc o molt, les seves mitjanes el distingeixen.
No hi va haver rèplica d’Albània, amb molt mirament, malgrat que la possible classificació per a vuitens no era una opció marciana. Sense grans ostentacions la Roja es mostrava ferma però molt menys cosmètica que en les dues jornades precedents. El grup de De la Fuente avivava bé el joc, però li sobrava fogueig. Sense ni una mica d’Oyarzabal, al qual li falten recursos per a l’extrem, on resulta elemental, el picant es reduïa a Olmo, Joselu i Ferran, assistits una vegada i una altra per Navas i Grimaldo. Al davant, una rematada llunyana d’Asllani a un pas de l’intermedi, va ser l’únic pessic albanès a prop de David Raya durant el primer període. Més convincent en la parada que minuts abans amb els peus, després d’una carambola amb Laporte que gairebé li costa una condemna. El creixent Vivian va evitar qualsevol altra sorpresa albanesa fins a l’última estirada dels de Sylvinho.
Notícies relacionadesEn un partit sense més enamoraments sobtats, Joselu va estar a prop del gol del campionat. El madridista va armar una rematada de trapezista que li va marxar per una polzada. Aleshores, De la Fuente havia rellevat Laporte, a qui convé cuidar, per Le Normand, amb el risc que el reialista ja carregava una targeta.
A l’hora també va tenir pista Fermín, el jugador de camp que faltava per trepitjar l’Eurocopa. Al barcelonista li van tocar els minuts més desenllustrats d’Espanya. Albània va ficar una altra marxa, amb la Roja cada vegada més ambulant. Raya va haver de mirar-s’hi de nou, aquesta vegada davant una tralla de Broja. Davant el declivi, De la Fuente va allistar Morata i Lamine, cames fresques per a una escomesa definitiva. A Espanya ja li faltava la pilota, disposada a un partit de traç llarg, amb anada i tornada. En ocasions per bé, a aquesta selecció li costa més sedar el joc. Lamine va amenaçar en un parell d’oportunitats, però no va trobar la picada final i Albània, amb el que té, que no és gaire, hi va posar ganes. Broja va tenir angoixat Raya amb un xut quan queia el teló. Insuficient davant una Espanya que va com un tret, que suma fins i tot en la seva nit més pedestre.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- L’omeprazol, en el punt de mira de Salut per la seva mala utilització
- Aquell masclisme televisiu dels 90
- BCN concentra els pacients amb més de 10 fàrmacs al dia
- El carrer d’Urgell estarà tallat al trànsit un any per les obres de FGC
- El Port Olímpic obrirà concurs per adjudicar quatre restaurants buits
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Successos Cau el "gran banc clandestí" de la màfia xinesa més activa a Catalunya: blanquejaven un milió d'euros setmanal
- Club Entendre + Animals i plantes Molsa, vesc i grèvol: tres plantes protegides per les quals et poden multar
- Assetjament i abús de poder #MeToo a la televisió: "L'últim peatge no el vaig passar"
- El pacte del PSOE i Junts sobre immigració s’encalla en els NIE