Messi defensa la corona de l’Argentina a la Copa Amèrica

Als Estats Units, el país del món on passa tot, es viu l’inici de la Copa Amèrica, títol que actualment ostenta l’Argentina de Messi, aconseguit a Maracaná, el temple del Brasil. Arrenca un torneig, que serà transmès per TV3 de forma íntegra, amb 16 seleccions (10 de la Conmebol i 6 de la Concacaf) dividides en quatre grups que s’estendran per 14 ciutats del país que acollirà el Mundial 2026.

Tot neix i acaba en la figura de Messi, que des de la seva arribada a l’Inter Miami ha transformat el soccer. Va ser fa tres anys, quan va derrotar la seleçao, el punt de partida per al seu apassionat, i ara sí, veritable amor albiceleste. Llavors, va fer la volta olímpica a la sagrada llar del Brasil en l’avantsala del que seria el títol mundial a Doha.

Argentina-Canadà com a inici

Coincideix amb l’Eurocopa aquesta cita entre les millors seleccions de Sud-amèrica, amb la novetat de la invitació al Canadà, que serà el rival de l’Argentina en el partit inaugural (02.00 hores, matinada del divendres) la pròxima matinada. Aquesta cohabitació al calendari ha provocat un intercanvi de declaracions entre les estrelles (Mbappé i Messi el van encapçalar) sobre la dificultat.

I l’Argentina es prepara per defensar el guardó que va obrir la porta del museu de l’AFA (Associació de Futbol Argentí). Serveix, a més, com a test per a Messi i Di María, els darrers mohicans d’una generació que de tan perdedora que era (només tenien l’or olímpic de Pequín els 2008) es va pensar que mai sumarien un títol.

Han guanyat la Copa Amèrica i el Mundial i als EUA els dos davanters es provaran per constatar si es troben en condicions de jugar d’aquí dos anys en la defensa de l’estrella que porten cosida al cor. L’Argentina sap el que té. I a què juga. I amb qui juga. Brasil, l’altra gran candidata, fa anys, en canvi, que no sap el que vol ser.

Sap el que va ser. Però fa temps que va perdre la brúixola quedant-se al camí sense Neymar, desaparegut de l’elit pels problemes físics i el seu voluntari exili àrab. Dorival Junior entrena un equip desacreditat que viurà del driblatge i el desvergonyiment de Vinicius, acompanyat per Rodrygo. A l’espera de saber, a més, el paper de Raphinha, que va sorprendre amb l’anunci que va estar a punt de deixar el futbol, mentre emergeix la figura juvenil d’Endrick, el talent per qui el Madrid ha invertit una fortuna. El blaugrana Vítor Roque haurà de veure el torneig per televisió.

Notícies relacionades

Flick se surt amb la seva: de l’avís dels egos al triomf d’«un equip»

El Barcelona enlluerna el València en una capsa de sabates

Aquest torneig que estimula, encara més, el sentit de pertinença del futbol a la seva gent, en què es viuen autèntiques bogeries com la de Bielsa amb l’Uruguai que generen expectatives irrefrenables. Retirat ja Cavani, vivint els últims dies de Luis Suárez, sempre hi ha alguna cosa que el col·loca com a favorit. Van jugar sense complexos i van guanyar l’Argentina a la Bombonera (0-2). El mateix van fer abans amb el Brasil a l’Estadi Centenari de Montevideo (2-0).

O sigui, paraules majors per a un grup de jugadors que segueixen, i gairebé de forma fanàtica, les ordres de Bielsa. És un nou Uruguai, però, alhora, un vell Uruguai on canvien les peces -Valverde (Madrid), Araujo (Barça), Ugarte (PSG), Darwin Núñez (Liverpool), Betancur (Tottenham)-, però l’essència es manté indestructible.