Futbol i propaganda a l’Alemanya de Hitler

Les Gauligen van començar el 1933 per reemplaçar les Bezirksligen de la República de Weimar. Els nazis van introduir 16 Gauligen regionals. Les gaue es van utilitzar per reemplaçar els lands, estats alemanys de la República de Weimar com Prússia i Baviera, i així poder controlar millor el país. Aquest canvi va despertar les expectatives de la creació d’una Superlliga, la Reichsliga, una gran competició unificada per a tot Alemanya. Abans de l’arribada dels nazis al poder, la DFB va convocar una assemblea especial, el 28 i 29 de maig de 1933, per fundar la Reichsliga com a lliga professional. Però l’arribada dels nazis va provocar que mai es fes aquesta reunió.

Hitler, assessorat per Goebbels, va utilitzar l’esport com una arma propagandística del nazisme, però el fiasco de la selecció alemanya en el Mundial de 1938 va reobrir el debat sobre la idoneïtat de Reichsliga.

Durant la Segona Guerra Mundial, les competicions es van anar reduint a causa que la majoria de jugadors van ser cridats a files. La falta de futbolistes va provocar que molts clubs es fusionessin o formessin associacions.

Amb l’arribada del nazisme al poder es va planificar fer una lliga nacional, però Von Tschammer und Osten, responsable d’esports en el Govern nazi, tenia altres plans. Aquestes lligues van ser reformades, de manera que de 1934 a 1938 la competició de lliga va integrar els 16 campions regionals.

El 1933 es va jugar la primera i única Copa d’Adolf Hitler. Els nazis van prohibir participar en aquests campionats a clubs d’obrers o jueus, tot i que a aquests últims se’ls va permetre tenir una lliga pròpia fins a 1938. Amb aquestes mesures, clubs amb anys de tradició van caure en desgràcia, com el Bayern de Múnic (últim campió abans del nazisme), l’Eintracht, el Kaiserslautern i l’Àustria de Viena, fins que no van apartar els jueus del seu organigrama. Al seu torn van aparèixer nous clubs amb ideologia nazi, com el Luftwaffen d’Hamburg i Danzig o l’SS d’Estrasburg.

L’última temporada va ser la de 1943-1944. Durant aquests anys, els equips professionals jugaven sobretot amb joves o amb majors de 50 anys perquè molts futbolistes havien mort al front. Alguns estadis havien sigut destruïts per bombardejos i era difícil viatjar.

Judenclub

Notícies relacionades

El poti-poti de Xabi Alonso

Els Lakers canvien d’amo a preu d’or

El cas del Bayern és rellevant. Se’l considerava l’equip dels jueus, en part per les figures de dos dels fundadors, Joseph Pollack i Benno Elkan, però en especial per la del mític president Kurt Landauer. Va vestir la samarreta del Bayern el 1901 i va ser president quatre vegades. Va deixar el futbol de manera primerenca per formar-se com a banquer. El 1913 va tornar a Múnic i va ser elegit president del club. La sang jueva de Landauer, com la de l’entrenador, Richard Dombi, va fer que el Bayern fos declarat Judenclub i el Múnic 1860 es va convertir en el club dels nazis de la ciutat bressol de la ideologia esmentada.

El 1933, Landauer va ser obligat a renunciar com a president i el dia després, en la Nit dels Vidres Trencats, enviat al camp de concentració de Dachau, on va estar tancat fins al 12 de desembre. Posteriorment va emigrar a Suïssa i va deixar tres germans morts pels nazis i una germana desapareguda.