Un home tranquil per impulsar el Barça

Per a millenials i posteriors: després de Pep Guardiola, ve Hansi Flick. El mite del Barça va ser el primer entrenador a encadenar el sextet de títols el 2009: Lliga, Copa, Champions, Supercopa, Supercopa d’Europa i Mundial de Clubs. Flick va repetir la gesta amb el Bayern el 2020.

Hans-Dieter Flick va debutar amb el Bayern amb 20 anys i es va mantenir cinc temporades al principal club d’Alemanya (1985-90). Va jugar tres campanyes més amb el Colònia (90-93) i als 28 va deixar el professionalisme per refugiar-se al Victoria Bammental, un discret club amateur al sud de Heidelberg, la ciutat on va néixer el 24 de febrer del 1965. A Bammental instal·laria una botiga d’articles esportius que va traspassar el 2017, quan ja havia tornat a l’elit.

Èxit fabulós

Tan discretament com va marxar de Múnic el set d’aquell equip, amb sis trofeus al sarró, va tornar 22 anys després, de nou amb un paper secundari, però llançat al primer pla amb el fabulós èxit dels sis títols encadenats, set en total després d’anunciar la seva renúncia a seguir a l’Allianz Arena el 2021.

Un any i mig va durar (del novembre del 2019 al maig del 2021) dirigint el multicampió bavarès, i dos anys va durar (del setembre del 2021 al setembre del 2023), liderant la selecció alemanya. Breus períodes que suggereixen que Flick, home taciturn i tranquil, l’antítesi de l’histrionisme, no resisteix els sacsejos del primer pla. Els que agiten sempre el FC Hollywood, el sobrenom del Bayern, i Alemanya, la selecció més premiada d’Europa. El que li espera al Barça.

El Hoffenheim, actualment equip de la Bundesliga, el 1999 un club de cinquena divisió pròxim a Bammental, el va fitxar per liderar l’equip poc després que fos adquirit per Dietmar Hopp, un exjugador que s’havia convertit en un brillant home de negocis com a cofundador de la firma de software SAP, avui la companyia europea més gran. Flick hi va intervenir i va participar en la incipient aplicació de la tecnologia i el big data en el futbol. El Hoffenheim va ascendir tres categories en cinc temporades.

El bagatge tecnològic el va conduir a la tasca d’assistent tècnic a la federació alemanya, dins del grup de Joachim Löw a la selecció exercint la responsabilitat en les activitats programables o mesurables en el futbol. L’estratègia a pilota parada, per exemple. Al seu costat es va mantenir del 2006 al 2014, amb el colofó del Mundial del Brasil.

Director esportiu

Flick va completar la formació futbolística aprenent el vessant organitzatiu des de la funció de director esportiu de la federació, i se li atribueix la irrupció de la nova generació personificada en Jamal Musiala (Bayern), el més emblemàtic. Va tornar als orígens del Hoffenheim tres anys després, on no va trobar la calma que esperava, amb conflictes interns, i va durar mesos.

Algú al Bayern va pensar en ell el 2019. No és descartable que fos algun expupil seu de la selecció, ni que el recomanés Lothar Matthäus, el company que portava el 8 a la final davant el Porto o que el recolzessin el dorsal 7 i el 9 del seu equip, Michael Rummenigge i Dieter Hoeness, germans dels dos principals capitostos de l’entitat, Karl Heinz i Uli.

Flick havia de ser el contrapunt apaivagador i dialogant que compensés la visceralitat del croat Niko Kovac, l’entrenador del conjunt vermell i que començava a acusar el desgast de la temporada anterior. Una derrota per 5-1 contra l’Eintracht de Frankfurt va guillotinar Kovac, i va deixar Flick davant els focus.

"Hansi serà l’entrenador interí", va dir Rummenigge, Karl-Heinz, el mateix que mesos després li va regalar el bolígraf perquè firmés un contracte de dos anys aprovat el període de prova després d’un 2-0 a l’Olympiacos, 4-0 al Borussia Dortmund, 0-4 al Fortuna Düsseldorf i 0-6 a l’Estrella Roja de Belgrad. Dues derrotes (1-2 contra el Bayer Leverkusen i Borussia Moenchengladbach) van interrompre la ratxa que es va reprendre amb 30 partits invicte, 29 victòries, les 21 últimes seguides.

Una cosa molt pitjor va interrompre la trajectòria del Bayern: la pandèmia. En aquella fase va emergir, expliquen, una de les principals virtuts de Flick: la seva humanitat. Hibernada la tensió professional i aflorada la por universal davant aquest mal que es propagava, va cobrar rellevància la relació personal que cultiva el tècnic, la capacitat per generar un bon ambient. Quan es va reprendre el joc, el Bayern va acabar la feina a Alemanya (Bundesliga i Copa) i es va preparar per a la fase final de la Champions, amb una pretemporada al juliol que els jugadors van poder compartir amb les seves famílies. Va liquidar el Chelsea a Múnic i va aterrar a Lisboa l’agost per plomar el Barça (2-8), l’Olympique de Lió (0-3) i el PSG a la final (1-0) .

Va ser el punt i seguit al triplet, que havia començat al juny, en el viatge cap al sextet. Al setembre s’hi van afegir la Supercopa d’Europa (contra el Sevilla) i la d’Alemanya (Borussia Dortmund) i el febrer del 2021 arribava a la meta amb el Mundial de Clubs (contra el Tigres de Mèxic).

Durant la segona campanya va tenir un enfrontament amb Hasan Salihadmizic, el director tècnic, a compte dels reforços que havia efectuat l’executiu. Flick no hi comptava. Va ser ell qui va admetre l’enfrontament, però també qui va defensar el seu superior quan van créixer els insults cap a ell i la seva família a les xarxes socials –"la seva família és meravellosa, això és inacceptable", va criticar– i qui va informar de la reconciliació després d’una agra conversa pública entre els dos. "Malgrat totes les diferències que hi ha hagut entre nosaltres, no hem passat mai a l’atac personal. El futbol és naturalment important, però no és el més important a la vida", va explicar.

Entre la biografia i l’autoajuda

Un lema que s’havia imposat el tècnic de Heidelberg el 2010 quan a la seva dona Silke, la seva nòvia de tota la vida, li van detectar un càncer de mama. Pare de dues filles, Hannah i Kathrin, va escriure un llibre titulat En el moment. Sobre l’èxit, la bellesa del joc i el que realment importa a la vida, a mig camí entre la biografia i l’autoajuda, en què exposa les seves experiències i les seves reflexions i en què repeteix: "Hi ha coses més grans i més importants que el futbol".

Notícies relacionades

El militar que lluita per l’or

Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París

"Vaig tenir una por que no havia sentit mai abans", confessava Flick en aquestes pàgines que van veure la llum el setembre del 2022, quan preparava el Mundial de Qatar amb Alemanya. El torneig es va saldar amb un estrepitós fracàs, ja que l’equip va quedar fora per segona vegada seguida de la fase de grups. Va perdre Alemanya contra el Japó (1-2), que el setembre del 2023 va tornar a derrotar-la per 1-4 en un amistós i va consumar l’acomiadament de Flick, va empatar amb Espanya (1-1) i no va poder vèncer per set gols Costa Rica per passar: el 4-2 va ser insuficient.

El documental que va fer la federació de l’experiència d’Alemanya mostra un Flick enfurismat esbroncant els internacionals al vestidor durant aquest partit. L’equip només guanyava per 1-0. La imatge no es correspon amb el caràcter habitual d’un tècnic que mira d’esperonar un equip ni és la seva actitud a la banda durant els partits. El Barça el posarà a prova.