Els tres trets

Acaba la primera era Xavi, i els dic primera perquè no només desitjo, sinó que crec fermament que en viurem una segona ja amb un míster més bregat i experimentat. El seu primer any, on partint de molt a baix va arribar a enfilar-se fins a coquetejar fins i tot amb el títol, bé podria qualificar-se de notable. En la seva segona temporada jo repeteixo la nota, un altre notable, ja que arriben els títols, es dibuixa un horitzó, i amb pocs efectius de talent o rendiment indiscutible, aconsegueix dibuixar un futur que després no va arribar. I és que aquesta, la seva temporada final, amb un bagatge d’arques buides de metall, les decepcions s’han anat succeint sense parar i sense cap indici d’una reacció que resultés convincent o si més no creïble.

Quina cabronada això del futbol… En un club com el Barça, on perdre té conseqüències, quan sembla que arribes, et perds, i quan no saps on ets, no hi ha mans que et guiïn i sí en canvi qui et recorda que t’has perdut convidant-te a cedir les teves sabates a un altre que prosseguirà els teus passos. ¿Què ha passat aquest any? ¿Qui ha acabat amb el somni de Xavi? Jo diria que ell mateix, i és que, en un altre equip, els errors són trets que et dispares al peu, però en el Barça, aquests trets van sempre al cor, i ja saben que allà els projectils són mortals.

Notícies relacionades

El dia que el Tour puja la rampa de garatge de Tolosa

"Chen deixa un club sanejat"

El primer tret ha sigut la falta de joc, hem viscut perduts, sense patró i sense pràcticament reacció. El segon, la falta de connexió amb l’afició: quan assistíem atònits a debacles difícils d’entendre, en comptes de trobar explicacions en les compareixences del nostre entrenador, aquest descrivia partits que no havíem vist, i allunyava més i més l’afició de la seva figura. I el tercer, no haver sabut aïllar-se de tot i de tots quan el moment ho requeria: el famós entorn o el domines o l’ignores, i el bo de Xavi no va aconseguir mai ni una cosa ni l’altra.

S’ha acabat aquesta etapa, i els asseguro que per a Xavi, i amb la perspectiva del temps, ha sigut la millor lliçó que es pot rebre per entendre-ho tot i per tornar un dia sabent per on xiulen les bales que mai més l’han de ferir.