CONTEXT
Una dinastia en joc
Si el Barça guanya el tercer títol europeu en quatre anys quedarà inaugurada una nova era.
El Barça femenino consigue su quinta liga F consecutiva. /
Escric aquestes línies ja des de Bilbao. Un lloc amb el qual hem fantasiejat des que el Barça va alçar la seva segona Champions fa un any a Eindhoven, i vam ser conscients, després de veure l’equip remuntar dos gols en contra en un altre desplaçament massiu, que el 2024 tocava San Mamés. L’escenari idíl·lic. Jo, apassionada de l’esport per tot el que ens desperta, fàcilment emocionable quan veig un grup de gent feliç, il·lusionat i animant un equip que ha canviat la història, vaig començar a imaginar l’A-2 plena de cotxes culers tocant els clàxons i avançant autobusos plens lluint orgullosos les banderes del Barça. Alguns em miraven amb cara que estava exagerant. Però no, tenia raó. Allò que vaig imaginar es farà realitat. Al voltant de 40.000 culers seran aquí, a Bilbao, i superarem el desplaçament de Basilea a la Recopa del 1982 i ens aproximarem a l’assistència de la final de la Copa d’Europa de Sevilla el 1986. I m’alegra molt veure com aquest equip ha transformat la mentalitat de molts aficionats del Barça i de la societat. Potser a algú li pugui semblar que cada any estem amb la mateixa història, però és que cada any se superen, elles i l’afició. I cal repetir-ho tantes vegades com sigui necessari perquè es valori i siguem conscients que som contemporanis d’una generació que ha trencat tots els sostres de vidre, des del punt de vista esportiu i social.
I, d’acord, si voleu deixem el que alguns anomenen folklore (els mateixos que diuen que el futbol femení no ven, que les futbolistes no saben jugar, i tal cosa i tal altra) per centrar-nos en el tema esportiu. Quan pensàvem en el que podia ser Bilbao, tots –alguns potser amb la boca més petita– volíem enfrontar-nos a l’Olympique de Lió. També ho voldrien al vestidor. Perquè sí, perquè a aquest equip li falta guanyar una Champions creuant-se amb el –fins ara– millor equip de la història. I San Mamés blaugrana és l’escenari ideal.
Notícies relacionadesEl Barça és més madur que a la final de Torí del 2022, arriba molt millor físicament, individualment i col·lectivament, té més recursos i mentalment està preparat per superar sotragades [tenint en compte els precedents, si no s’encaixa en els cinc primers minuts, millor]. Això no significa pas que Alexia aixequi la Champions ja d’entrada, que ningú s’esperi una final plàcida. Patirem. Serà un duel apassionant, físic, tàctic i, sobretot, mental entre dos equips que no els diguis mai allò de: «L’important és participar». Perquè, per a elles, no. Les finals es guanyen. I punt. I aquest dissabte hi ha més que un títol: hi ha la Champions en joc, però també el regnat del futbol europeu.
Que la portera Christiane Endler digui el que vulgui, però si el Barça guanya la tercera –la tercera en quatre anys– quedarà inaugurada una nova dinastia. Després, és cert, haurem de veure si és tan llarga i hegemònica com la que va marcar l’Olympique de Lió, però el Barça serà el rei fins que elles o algun altre equip demostrin el contrari. Però pas a pas. Primer, el que toca. A guanyar la tercera. I el pòquer.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Un nou llop eleva a cinc el nombre de mascles solitaris a Catalunya
- El tauler català El PSC s’inclina perquè Illa no opti a la primera investidura sense tenir suports
- Les cures als fills i als pares asfixien la generació sandvitx
- Tres superllunes, dues pluges d’estrelles i el triangle de l’estiu: tots els esdeveniments astronòmics d’aquest estiu
- quo vadis barcelona Salvador Alemany: «Vam perdre el pols per afrontar aquesta crisi»