L’adeu d’Aleix Espargaró: "He de disfrutar de la família"

Aleix Espargaró, de 34 anys, el pilot que ha guanyat només tres carreres (Argentina 2022, Gran Bretanya 2023 i Barcelona 2023) de les 326 que ha corregut (de moment) durant els últims 21 anys, que només ha pujat al podi 12 vegades, que només ha aconseguit cinc poles, va anunciar ahir al Circuit de Catalunya, en una sala de premsa on només va poder entrar el 25% de la gent que no volia perdre-se’l, que penjarà el casc al final de temporada. Es dedicarà a viure (encara) millor i, sobretot, "a disfrutar de la meravellosa família que tinc i dels molts amics que he aconseguit mantenir".

Il Capitano, com el coneixen a Aprilia, va estar acompanyat de tot el pàdoc de MotoGP i més enllà de la categoria reina, començant pels seus pares, la seva dona Laura Montero ("el més gran que tinc") i els seus bessons Max i Mia. Entre l’eixam de pilots hi havia des de Marc Márquez fins a Pedro Acosta i, per descomptat, el seu germà Polyccio, que va provocar les primeres llàgrimes d’Aleix quan li va agrair tot el que havia fet per ell.

Aleix se’n va agraït a la vida, "tot i que ningú va pensar que m’arribaria l’èxit, la felicitat en la pista tan al final de la meva carrera". Aleix se’n va deixant un munt d’amics i, sí, també bastanta gent a qui no li cau bé del tot. "Ho sé, he comès molts errors en la meva vida per parlar més amb el cor que amb el cap." Aleix se’n va en un moment d’enorme descontrol al seu cap, perfectament equipat i madur. "No és descontrol, perquè ella creu que jo podria seguir, que podria contribuir encara algun any més a aquest meravellós esport i millor espectacle, ja que em veu en forma, amb un físic capaç d’aguantar la pressió dels joves. És més, em veu davant, però el debat l’ha guanyat el cor: cal parar, ja està, fins aquí hem arribat i disfrutat, ara toca viure una altra vida, la de la família, que tots la tenim massa abandonada. Vull veure créixer els meus fills. Bé, no només això, sinó que vull ajudar-los a ser bona gent."

Notícies relacionades

Els Països Baixos de Koeman comencen amb un triomf clau

Bellingham també salva Anglaterra d’un conflicte contra Sèrbia

El germà gran dels Espargaró va començar reconeixent que la seva trajectòria ha sigut, si no la més esperpèntica i estranya de totes, una de molt, molt, original. "Ha sigut una vida esportiva molt desestructurada. Cap guionista de Hollywood hauria sigut capaç d’inventar una història coma questa, és a dir, que la meva primera victòria en el Mundial, després de moltíssims anys i carreres, fos amb Aprilia, una marca que no havia guanyat mai. Aquella volta a Austin va ser la més feliç de la meva vida. Perdó, aquella i la d’avui, que ja ho he dit, que m’he deixat anar, que em quedo en pau a l’anunciar que ho deixo".

Aleix se sent molt orgullós de tot el que ha fet. I, és clar, va agrair a Aprilia tot el que han suposat els últims tres anys. "Hem construït tot un somni, el més gran dels somnis. Aprilia és casa meva, és el pati de la meva escola, aquí he sigut més feliç que en cap altre lloc".