Un Pogacar imperial destrueix el Giro en la contrarellotge

Tadej Pogacar va destruir tots els rivals, i a la mateixa carrera, en la primera contrarellotge del Giro. No va deixar ningú viu en la general. No va permetre que ningú pogués inquietar-lo, ni tan sols Filippo Ganna, que tot apuntava que guanyaria l’etapa, que ja era molt, però sense voler saber res de la lluita per la carrera. Han passat set etapes, falta tota la muntanya menys la pujada a Oropa, on va guanyar, i té tots els seus rivals a més de dos minuts i mig en la classificació.

Van set etapes. N’ha guanyat dues, ha sigut tercer en una altra i si no ha volgut despuntar més ha sigut perquè el terreny no l’hi ha permès per a més satisfacció de ciclistes com Pelayo Sánchez, vencedor en el sisè dia del Giro. ¿Aixecarà el peu? ¿Voldrà mirar la carrera des de la barrera? ¿Començarà un dia d’aquests a pensar en el Tour? Són preguntes que queden pendents de resposta perquè si actua com va fer a la Volta, tot i que només va ser durant una setmana i no tres, voldrà devorar-ho tot amb una fam insaciable com si tingués un forat a l’estómac i tal com feia fa 50 anys Eddy Merckx.

El Giro no està sentenciat malgrat l’imparable domini del fenomen eslovè. Però no ho està perquè, per desgràcia, hi pot haver contratemps i Pogacar no n’és aliè. Recordeu el que va passar l’any passat, quan Remco Evenepoel va haver d’abandonar amb la maglia rosa per culpa de la covid, que ara, afortunadament, no sembla estar en el menú de desgràcies de les carreres ciclistes. I perquè poden creuar-se gats negres, perquè si només es contempla el domini de Pogacar val més anar pensant qui farà segon, si el colombià Daniel Martínez, a 2.36 minuts del liderat, o el gal·lès Geraint Thomas, a 2.48 minuts. Martínez i Thomas són el segon i el tercer i ja estan a anys llum de Pogacar quan encara queden per celebrar 14 etapes; entre aquestes, la primera jornada d’alta muntanya, avui als Abruços.

A 47 per hora

Notícies relacionades

El militar que lluita per l’or

Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París

Pogacar va sortir l’últim en una contrarellotge de 40 quilòmetres, amb una costa considerable a 5 de meta, i va acabar guanyant-los tots a l’increïble ritme de 47 per hora. Sempre va ser per sobre dels temps de Ganna, que es creia el vencedor del dia, fins que camí de la meta de Perusa el terreny va emergir com un escenari per a escaladors. I va ser a la costa final on Pogacar va aniquilar tothom, inclòs Ganna, que a falta de 5 quilòmetres superava l’astre eslovè en 48 segons.

No hi ha una altra història que no sigui explicar les gestes de Pogacar, capaç de treure 1.49 minuts a Martínez, 2 a Thomas, 2.07 a O’Connor, 2.50 a Bardet, 2.55 a Uijdebroeks i 4.17 a Juanpe López, el primer dels cinc espanyols. Avui més llenya, que és el Giro de Pogacar. És ell contra tots i tots mirant-lo amb la seva maglia rosa, que si no vestirà de principi a fi de la carrera es deu a un error de càlcul en l’esprint del primer dia.