‘Merengues’ i culers, amb Xavi

Qui ho havia de dir. Xavi, que tantes vegades havia negat un canvi d’opinió, que tantes vegades s’havia reafirmat en la seva decisió de no seguir en el Barça la temporada vinent, torna al seu estadi, davant la seva afició, després d’escenificar el contrari en un acte al costat de Laporta. És a dir, que es queda. Han sigut dies durs per a un entrenador que es va sentir sol al seu moment, injuriat per una part de la premsa culer, massa assenyalat des de gairebé tots els fronts.

Va arribar a assegurar que no el compensava ser entrenador del Barça, que no ho estava disfrutant. Estava cansat, mai va imaginar aquell patiment a casa seva, on havia sigut ídol com a jugador i on havia format part del millor Barça de la història. Però alguna cosa ha canviat. Les sensacions de l’equip han millorat, l’entorn s’ha relaxat i ell ha començat a trobar-se millor i a pensar en la continuïtat. Ha buscat un suport que ha trobat per fi després d’una setmana de decepcions, amb l’eliminació contra el PSG i la derrota contra el Madrid, amb remuntada inclosa.

Laporta havia de tancar la crisi de resultats amb habilitat i rapidesa. I en això i en altres coses és el número u. Primer va revolucionar l’ambient amb el gol fantasma, després amb l’amenaça d’acudir a la justícia ordinària i, al final, amb una renovació de Xavi televisada en directe a El Chiringuito. La continuïtat de l’entrenador, discutida per alguns membres de confiança de Laporta, suposarà certa estabilitat per afrontar el que queda de temporada, però cal treballar a fons per preparar el que ve. Que no és poc.

Notícies relacionades

Un Àlex Márquez ferit causa sensació a Alemanya

Una Espanya espessa s’imposa a Itàlia i passa a quarts primera

Segurament, Xavi ha après dels errors. La seva autoexpulsió en la Champions contra els de Mbappé i els últims 15 minuts contra el Madrid l’han d’ajudar a reflexionar per millorar. Per descomptat, també necessita reforços que donin suport als joves de l’equip, als Lamine Yamal i Cubarsí que tant il·lusionen l’afició per tornar a ser un equip dominador a Europa.

Sens dubte, també són pertinents algunes baixes de jugadors poc compromesos o en caiguda lliure per consolidar un equip de garanties. Avui, davant el València, escoltarem el veredicte de Montjuïc, però aposto per un "Xavi, Xavi...". Semblant al que es va escoltar al Bernabéu en el clàssic ("Xavi, queda’t"). Serà històric. Per fi, madridistes i culers estan d’acord en alguna cosa. Xavi ho ha aconseguit. L’enhorabona.