"No busco suïcidar-me"

Va titular el seu llibre 20 vidas, però confessa que són algunes més. "No em volia fer pesat", fa broma. En la seva autobiografia, el guia d’escalada i rescatista Albert Segura (Sentmenat, 1973) recull les seves reflexions després de viure més de vint vegades situacions en què la seva passió per la muntanya, l’aventura, les motos i fins i tot un càncer i un llamp gairebé li arrabassen la vida. Per telèfon, n’afegeix alguna més. "Fa uns dies, mentre escalava amb un amic, es va trencar la lleixa on estava recolzat. Vaig caure. Em vaig trencar l’escàpula i se’m va trencar el polze per dins. Ara porto ferros a la mà. Toca tornar a recuperar-se", assegura, resignat.

La seva és una història de superació constant. De les d’aixecar-se després de caure i tornar caure. "Els últims dos anys de la meva vida han sigut un caos. Cada mes passava alguna cosa", afirma l’escalador. En el moment de l’entrevista, Albert Segura s’està recuperant després de cremar la seva 21a vida amb una caiguda de cap de més de 30 metres, però pel camí s’ha trencat més de 30 ossos.

Tot i així, el seu llibre no és un resum d’accidents, sinó una lliçó de resiliència. "En el fons, crec que tinc bona sort, perquè entre unes coses i d’altres he fet més de 6.000 activitats de risc i segueixo aquí", reflexiona. Va descobrir la seva passió "per casualitat", recorda. Va ser un enamorament sobtat. "Vaig anar a la muntanya a fer barranquisme amb un amic. Treballava en un taller de xapa i pintura de cotxes, jugava a futbol i poc més. L’aventura em va captivar. En una setmana tenia tot l’equipament i a l’any havia fet més de 100 barrancs", confessa. Poc després es va iniciar en escalada.

"Vaig saber que volia fer això la resta de la meva vida i vaig canviar de vida. Vaig deixar la meva parella, la feina... Tot", afirma. "Escalar, per a mi, ho és tot. He viatjat a llocs remots i he estat en pedres on no havia estat cap humà abans", agrega Segura. "No considero que m’arrisqui de més, no busco suïcidar-me, però de vegades passen coses i si fas activitats de risc tens més números que et passi", assenyala el rescatista.

Notícies relacionades

Un Pogacar imperial destrueix el Giro en la contrarellotge

El Barça de Grimau també es desploma en la Lliga Endesa

Una roca a sobre

"De vegades simplement hi ha coses que s’escapen del teu abast". Fa un mes, escalant una via que estava preparant per fer amb una clienta, li va caure una roca enorme a sobre. "Em vaig trencar vuit costelles, l’escàpula, em vaig perforar el pulmó i se’m va aixafar la tràquea", recorda. "Va ser duríssim, perquè m’acabava de recuperar del càncer i feia mesos posant-me una altra vegada en forma perquè, de nou, no sabessin ni si podria caminar", acaba dient.