Hayes, la Nèmesi de Giráldez

El futbol. Sembla fàcil entendre’l. Una pilota, dues porteries i onze contra onze. Gespa, botes i banderins. Els estadis s’han convertit en llocs de culte, on patir i disfrutar es fa per devoció. La dualitat entre la raó i el cor se sent en cada minut. Un esport del qual a priori tothom en sap però que cadascú veu a la seva manera. Futbolistes, ídols, samarretes i càntics. I en tot aquest embolic hi ha una figura que passa desapercebuda. Aquella persona que sempre està dreta. Dins d’uns marges, en soledat. Assenyalada si es perd, oblidada si es guanya. L’entrenador.

La visió. Això és el que marca la manera d’exercir de cada tècnic. La visió del joc, de la seva plantilla, de l’entorn... Cada un és únic. I en la Champions, podem disfrutar de les millors futbolistes d’Europa i, també, dels millors tècnics. En l’eliminatòria que comença demà a Montjuïc (13.30 h) s’enfronten dues maneres oposades de representar el càrrec.

Emma Hayes (Camden, Londres, 1976) visitarà per primera vegada la muntanya màgica. L’entrenadora del Chelsea comandarà les seves futbolistes en la que volen que sigui la revenja. No han guanyat mai el Barça i pretenen que això canviï. L’anglesa és més d’ordenar que de convèncer, molt ferma en la seva posició i en la seva manera de pensar. És orgullosament mediàtica. Per a ella, els partits comencen a la sala de premsa, on es diuen més frases fetes i tòpics que reflexions profundes, un dels llocs on més còmoda se sent. Sempre disposada a entrar en polèmiques i fins i tot a obrir-ne de noves.

L’última va ser una que va regirar el futbol femení. Hayes va posar sobre la taula l’homosexualitat als vestidors. "Les relacions entre jugadores són inapropiades. Els que hem estat en el futbol femení sabem que durant un llarg període de temps aquestes coses han estat passant als vestidors. A llarg termini, seria ideal que no hàgim de torejar amb això. Presenten desafiaments addicionals que manejar", va dir fa unes setmanes.

El protagonisme que té davant els micros el manté a la gespa. Vehement en les seves mostres de disconformitat, gesticula amb ímpetu durant els 90 minuts. El seu Chelsea és bastant permeable. S’adapta al que presenta el rival i en la majoria d’ocasions queda reduït a contraatacs.

En canvi, Jonatan Giráldez (Vigo, 1991) és tot anàlisi. La part racional imposada en un món passional. Sempre ha sigut dels que intenten comprendre, dels que prefereix observar i estudiar. Buscar causes i raons per entendre el joc, crear variants en una plantilla que ja ho ha guanyat tot. Segurament aquest era el repte més gran quan es va asseure a la banqueta. Aquest i el de mantenir l’estil, innegociable per a ell. Entén el futbol des de la possessió, amb la pilota enganxada als peus i, si no, desxifrar la millor opció per recuperar-la.

Notícies relacionades

Alcaraz baixa al fang per sobreviure al gegant Struff

El Barça s’engeganteix per pintar la sèrie al seu favor

Giráldez és de tarannà discret. Sempre a la perifèria de les càmeres excepte quan no té més remei. És entrenador del Barça des de fa dues temporades, quan va agafar les regnes de l’equip després de la marxa de Lluís Cortés. Era analista de l’equip blaugrana i va voler fer el pas i acceptar la responsabilitat. La seva experiència com a primer entrenador ha vingut marcada per aquest estar en segon pla que continua mantenint avui dia. Defuig les polèmiques i, quan és protagonista d’una, prefereix ser clar i directe donant explicacions.

Dos entrenadors, dues maneres d’entendre la gestió i el futbol, que tenen el mateix destí marcat al mapa. Els dos, a final de temporada, partiran als EUA. Hayes serà la nova seleccionadora dels Estats Units, que busquen ressorgir després del desastrós paper en el Mundial. I Giráldez deixarà Barcelona per liderar el Washington Spirit. Abans, no obstant, es veuran les cares, a Montjuïc i després a Stamford Bridge. El duel de models comença a Barcelona.