Nadal posa el punt final al seu torneig més estimat

"Gairebé amb tota seguretat he jugat com si fos el meu últim partit en aquest torneig. La vida m’està marcant el camí clar, tot i que mai se sap el que passarà", va admetre Rafael Nadal després de caure ahir eliminat al Barcelona Open Banc Sabadell davant l’australià Alex de Miñaur per 7-5 i 6-1. Seriós però alhora tranquil, el 12 vegades campió del torneig barceloní és molt conscient del moment que viu al final de la seva carrera i després de dos anys d’un calvari de lesions que li han impedit competir com voldria.

Nadal advertia també que a Barcelona no era el moment d’heroïcitats. "Avui no era el dia de donar-ho tot i morir, sinó en unes setmanes. L’important era acabar sa. Espero donar una miqueta més a Madrid, a Roma i a París sí que serà el moment de donar-ho tot i morir. A París que sigui el que Déu vulgui, allà sí", va deixar anar.

Si algú té clar en quin moment es troba és Nadal. El tennista balear se sentia orgullós d’haver pogut jugar després de 103 dies sense fer-ho. Només ha jugat tres sets des de Brisbane, destacava, abans del Barcelona Open Banc Sabadell. "El més important era poder jugar i ho he fet. Tinc clar què puc fer ara per ara i no podia prendre cap risc", explicava per valorar la derrota.

L’exnúmero u era el primer que sabia que les seves opcions eren mínimes davant De Miñaur. Possiblement és el tennista més ràpid del circuit a més d’estar preparat per córrer dues maratons si cal. Es tractava d’aguantar un pols i saber el nivell real del seu joc de cara a unes aspiracions que apunten a Roland Garros. I en el primer set va aconseguir mantenir la lluita amb el tennista australià, a qui es va avançar per 5-4 després de començar amb un 0-2 en contra.

Gairebé una hora

Encara fresc de cames, el balear va aguantar el pols durant gairebé una hora però va pagar després l’esforç per encadenar una ratxa en la qual només va guanyar un punt de 12 i va cedir tres jocs i el set en 67 minuts. "He tingut l’oportunitat en el primer set amb 4-3 a favor, però se m’ha escapat. Cal ser realista, una vegada perdut el primer set s’ha acabat el partit. No podia posar-me a jugar dues hores i mitja o tres. El més important era sortir sa per seguir el camí marcat. No és la meva filosofia, però no puc forçar. He de jugar amb el ritme adequat per anar progressant", admetia.

Notícies relacionades

“Abans que escalador vaig ser nedador professional”

Rubiales treu pit en la seva declaració davant la jutge

I així va ser. En el segon set, Nadal ja no va tenir ni la frescor, ni la convicció, ni el cap clar per mantenir el pols amb un tennista que lluita pel top ten (avui és l’11 del món) en la seva millor temporada. Ha aconseguit 22 victòries (i 6 derrotes), després de guanyar a Acapulco (davant el noruec Ruud), arribar a la final de Rotterdam (contra Sinner) i sortir de Montecarlo confiat malgrat perdre a quarts amb Djokovic (7-5, 6-4). A la seva llotja l’animaven a aguantar i continuar, però el balear només va poder guanyar un joc abans de cedir la victòria després d’una hora i 52 minuts.

Rafael Nadal va marxar de la pista que porta el seu nom amb una gran ovació i crits d’ànim dels espectadors. Després de 17 participacions sabia, com va dir, que possiblement havia jugat l’últim partit en un torneig en què va debutar el 2003 amb 17 anys. Un torneig que ha marcat la seva vida. "Aquí he viscut moments molt bonics, he aconseguit guanyar 12 vegades i he disfrutat. Un torneig especial que es juga en un club de tennis. Un torneig amb història pel qual han passat els millors jugadors. Evidentment fa mal la derrota però crec que és el que havia de passar avui. No és cap drama", va sentenciar.