La setmana gran en el millor moment

El Barça entra en la setmana gran la temporada (potser n’hi hagi alguna de més important) en el millor moment . Una cosa difícil de preveure amb la depriment estrena d’any que va perpetrar l’equip, amb la pèrdua de dos títols, el quart lloc a la Lliga, dimitit l’entrenador i una Champions League amb el Nàpols que semblava insuperable.

Després del cru hivern arriba la florida primavera, i els duels davant el París Saint-Germain i el Reial Madrid no representen el túnel del terror que semblava el camí cap a desenllaç del curs. "Ara ve el millor, el més bonic i divertit", va pronosticar Xavi.

"L’equip es troba a gust al camp, còmode i confortable", va destacar Xavi, alleujat pel triomf de Cadis amb una alineació molt alternativa i arriscada per la reunió de diversos futbolistes inhabituals: els tres davanters (Ferran, Vitor Roque i Joao Félix) eren els suplents, Oriol Romeu no era titular des de l’hecatombe amb el Vila-real (3-5), igual que el jove Héctor Fort, i Marcos Alonso reapareixia des del 7 de novembre, de la no menys recordada ensopegada davant el Xakhtar Donetsk a Hamburg. Després es va lesionar.

Xavi va admetre que la plantilla passa "el millor moment de la temporada". No va apel·lar a les dades, sinó a les sensacions que emet l’equip. Ratificades, per descomptat, amb els resultats. El Barça fa 13 partits que no perd (10 victòries i 3 empats), la mateixa ratxa amb què va obrir la temporada d’agost a octubre. Es va truncar davant el Madrid, amb l’1-2 de Montjuïc.

La diferència respecte a l’arrencada de la campanya esta en la fortalesa defensiva. En els deu partits de Lliga més recents ha encaixat només cinc gols, cap en els últims sis compromisos, mentre que en els deu primers en va rebre deu. Amb Ter Stegen sota els pals. La conclusió remet al perfeccionament de les vigilàncies defensives. Una cura col·lectiva en la qual mereix distingir-se l’aportació individual de Pau Cubarsí, l’únic que no estava dins l’equip en la fase inicial de la campanya.

Lluny de ser una casualitat, l’entrada del jove central de 17 anys ha resultat cabdal. Va debutar el gener, encara amb 16, i es va assentar en la titularitat després del 3-5 amb el Vila-real.

Cubarsí, el més fiable

Notícies relacionades

Rubiales treu pit en la seva declaració davant la jutge

Nadal sufoca la rebel·lió de Cachín i s’aferra a Madrid

Tot i que es veiés involucrat en la barrabassada de la segona meitat, Xavi el va alinear en el següent partit (Osasuna) i només l’ha assegut a Nàpols. La seva actuació a París el reforça per continuar disfrutant al camp de la setmana gran davant el PSG i el Madrid. Si va jugar a Cadis no va ser per ser un suplent ni el descarta per als plats forts, sinó perquè és el defensa més fiable a ulls de Xavi.

"És una peça fonamental: quan ens pressionen tria la millor opció de passada, veu la segona línia [les passades més llunyanes], corregeix, guanya duels, marcarà una època", va repetir l’entrenador, feliç també per haver recuperat Pedri. "Sembla que domi la fera quan té la pilota. Troba fàcilment la millor opció i difícilment la perd", va destacar Xavi, que va poder donar descans a Ilkay Gündogan, l’únic que havia participat en tots els partits.