L’Atlètic no lliga el seu avantatge i haurà de patir a Dortmund

L’Atlètic tenia completada la primera part del tracte fins al 81. No era una altra que aconseguir un avantatge suficient per viatjar a Alemanya sense la por que el persegueix aquesta temporada. Ho tenia a l’abast de la mà després d’un partit gairebé perfecte. Ho va aconseguir amb dos gols, el primer de Rodrigo de Paul i el segon de Lino, que van acabar batuts per la rèplica de Haller.

El 2-1 va poder ser pitjor si no hagués sigut pel travesser. O millor amb l’aprofitament de les múltiples opcions locals. Res val ja. El cas és que el que va començar i va prosseguir com una novel·la d’amor entre el Metropolitano va acabar amb un nus al coll. L’Atlètic va guanyar un micropartit, el que es va jugar en la primera mitja hora, però va perdre el del desenllaç i va acabar desconcertat.

El Metropolitano va ser un circ romà, espases en alt davant una bèstia que va sortir a devorar el rival. No va fer falta arribar al segon minut de joc perquè Griezmann fes en una contra majestuosa un centre per a Morata dels que no s’obliden. Per desgràcia per als blanc-i-vermells, l’ariet madrileny té amnèsia de cara a porteria. Tot i que la seva aportació al joc col·lectiu no admet debat. Ho posa tot de part seva, però les cames i el cap li van segons per darrere del rival. Qui sí que va tenir l’anticipació necessària va ser Rodrigo de Paul pocs minuts després. L’argentí va aprofitar una mala sortida de pilota del Dortmund per fer el primer d’una nit.

Terzic va apostar per iniciar el xoc amb Emre Can incrustat entre els centrals per facilitar la sortida de la pilota. El conjunt alemany es va dedicar a vomitar l’esfèric. Li cremava, li pesava i, el que és pitjor, l’hi regalava a un Atlètic que no parava de sumar intents al seu favor. Ho feia gràcies a la pressió efectiva i al desplegament d’homes com Lino.

L’estrella de Griezmann

Per això li va doldre tant veure la groga en el 26 de joc, cosa que li impedirà ser a la tornada. Va rebre la cartolina com si fos una expulsió. El Tomahawk de l’Atlètic es va recuperar aviat amb una definició de llibre després d’una passasa de pel·lícula de Griezmann. És increïble com el francès destil·la dolçor en un esport que es pressuposa de contacte, però on la qualitat continua sent frontera entre un bon jugador i una estrella com ell.

L’Atlètic era davant l’escenari perfecte. En mitja hora havia construït un avantatge sobre el qual sostenir el partit. El numèric no ho era tot. Simeone estava veient un equip a imatge i semblança seva, al qual no li pesava el favoritisme que cap dels contendents volia portar en un dels encreuaments més igualats. El Borussia trobava a faltar Brandt (va entrar a l’inici de la segona part) en la creació i les úniques esquerdes que trobava era per la precipitació de l’Atlètic.

Notícies relacionades

Rubiales treu pit en la seva declaració davant la jutge

Nadal sufoca la rebel·lió de Cachín i s’aferra a Madrid

El 2-0 era un resultat tan dolç com perillós per a un equip que es va enfonsar massa aviat, amb mitja hora més l’afegit per jugar. Era el moment del Cholo. Anar a buscar més o assegurar. Va decidir retirar Morata en lloc de Barrios. Llorente va passar a formar parella amb Griezmann en la dupla atacant, tot i que en defensa el gal era l’únic que es despenjava. Resistir per viure. Aquesta pel·lícula se la saben bé al Metropolitano.

El Borussia, davant la falta d’efectivitat que van mostrar els blanc-i-vermells, va acabar colpejant l’Atlètic. Ho va fer amb un gol de Haller que va tacar un notable partit dels matalassers.