Bogeria d’empat al Bernabéu

Guardiola va afirmar en la prèvia que el City va aprendre de la seva eliminació dues temporades enrere amb els dos gols en un minut de Rodrygo i que entenia que el Madrid també ho hauria fet del 4-0 a l’Etihad del maig passat. Això convidava a pensar en una partida d’escacs entre Pep i Carletto. No obstant, Ancelotti havia advertit que "el patiment" el "manté viu", enigmàtic missatge que no és la primera vegada que apunta.

Courtois, enyorat

Com si sabés el que anava a oferir un partit en què el Madrid havia de portar fins al vertigen per rendibilitzar les baixes del City (Ederson, Ake, Walker i De Bruyne) i el pes a les cames dels partits disputats mentre els blancs descansaven. I hi va haver vertigen, però no en la manera que pensava Carletto. Al minut 1 Tchouaméni, que no jugarà a Manchester, va veure la groga per una falta que Bernardo Silva va aprofitar per recordar que a la porteria no hi ha Courtois. Lunin va ser notable, però no és un porter excel·lent. I a hores d’ara l’excel·lència és el llistó. Un error de l’ucraïnès i a la lona.

No es va enfonsar el Madrid, amb 179 minuts per jugar. Els d’Ancelotti van topar amb un City en bloc mitjà i la línia lluny d’Ortega Moreno, cosa que va afilar l’ullal d’un Madrid que ensumava sang. Als 10 minuts Camavinga, a qui Grealish va desatendre malgrat les ordres de Guardiola, va fer un xut sense perill aparent que va topar amb Dias i va acabar a la xarxa. Un altre cop de puny al tauler.

En dos minuts

Encara estaven recol·locant les peces quan una pilota a l’esquena de la defensa anglesa va ser recollida per Rodrygo, que viu en estat de gràcia davant els citizens, per embocar una rematada entre les cames d’Akanji que va entrar plorant a la xarxa després de tocar en el defensa. En dos minuts l’escac anglès se’n va anar en orris.

El Madrid mantenia el partit desbocat, conscient que viatjar a l’Etihad sense avantatge els condemnava. Un teva-meva amb més carrer que gespa de Vinícius i Rodrygo va acabar amb un xut del segon que va fregar el pal d’Ortega. El City regalava espai a la seva esquena i els brasilers es divertien amb això. Però els blancs no acabaven de rematar els de Guardiola, que trobaven a faltar Haaland tant com els d’Ancelotti Bellingham.

El City va sortir més amunt després del descans per incomodar els locals en la sortida de pilota, cosa que va generar encara més espais a l’esquena de la defensa anglesa. Els dos equips eren més reconeixibles: els locals, amagats a l’espera de desencadenar una contra i els visitants, dominant el joc des de la possessió en camp contrari. el partit i potser l’eliminatòria, depenien més que mai de l’encert a l’àrea dels uns i dels altres. Bellingham, en el seu pitjor partit com a jugador blanc, i Vinícius van malbaratar dues arribades clares amb un Madrid que no tenia res a veure amb el de la primera part.

Notícies relacionades

El truc de Guillermo Peinado, la gran promesa espanyola de l'escalada: “El focus el poso a escalar bé i gaudir, no en els resultats”

Comença la nova era de Xavi al Barça (segona part)

Amb Stones al mig del camp, el City va portar el xoc al caire de l’àrea madridista. I des d’allà van arribar els dos gols anglesos: el primer amb un xutàs amb l’esquerra enlluernador de Foden a l’escaire. El segon, amb un sorprenent xut amb la dreta que Gvardiol va col·locar a la dreta de Lunin cinc minuts després. El City capgirava el marcador amb suficiència i futbol davant un Madrid que s’empetitia per moments.

Ancelotti va intentar canviar el ritme dels seus amb Brahim i Modric per Rodrygo i Kroos en una decisió discutible, perquè el brasiler era el jugador més entonat dels blancs i Bellingham es passejava pel camp . El Madrid tenia un quart d’hora per rescatar el partit (i l’eliminatòria). I ho va fer a mitges, perquè el gol de Valverde en el 78 va tancar el xoc amb unes taules amb gust de triomf per a un City que va tenir el triomf a tocar i obliguen el Madrid a acudir a l’Etihad, l’infern celeste, a la recerca del miracle i de passada rescabalar-se de la golejada de l’any passat.