Els guardians de les essències

"Una mobilització total i col·lectiva de cada un" contra "l’innoble Barcelona". Amb aquestes paraules, publicades diumenge a les xarxes socials, el Col·lectiu d’Ultres de París (CUP) ha caldejat l’ambient de l’apassionant duel entre el París Saint-Germain i el Barça, en l’anada dels quarts de final de la Champions. Vist des d’Espanya, el comunicat del grup de radicals del PSG pot suscitar cert temor sobre el transcurs del partit de demà. No obstant, aquest missatge forma part del folklore del futbol a França i a molts altres països. També reflecteix la voluntat del CUP de convertir el Parc dels Prínceps en una caldera per rebre els blaugrana, convertits en un dels grans adversaris europeus dels parisencs des de fa una dècada. La històrica remuntada del Barça per 6-1 el març del 2017, la marxa de Neymar a la capital francesa l’any següent, l’arribada de Messi a París el 2022... Tots aquests episodis han reforçat l’enemistat esportiva entre PSG i Barça.

Malgrat això, les autoritats no preveuen un partit especialment perillós. Uns 300 policies estaran desplegats als voltants de l’estadi. Uns 2.000 culers viatjaran a la capital francesa, entre els quals no està previst que hi hagi ultres, cosa que contribueix, segons les autoritats, a disminuir el risc del partit.

Els ultres parisencs també podrien mostrar-se menys efervescents dins del Parc dels Prínceps que en altres partits de Champions. Estan advertits que si utilitzen les seves tradicionals bengales, la UEFA els sancionarà de cara a unes hipotètiques semifinals del seu equip. Creat el 2016, el CUP "agrupa diferents grups d’ultres" i "té una relació ambigua amb la violència", explica a EL PERIÓDICO Sébastien Louis, especialista dels aficionats radicals a Europa.

Insults a Messi i Neymar

Notícies relacionades

El truc de Guillermo Peinado, la gran promesa espanyola de l'escalada: “El focus el poso a escalar bé i gaudir, no en els resultats”

Comença la nova era de Xavi al Barça (segona part)

"Tot i que el president Nasser al-Khelaïfi els va fer firmar el 2017 un reglament intern en què condemnaven les accions violentes, aquesta firma només té un valor formal, ja que com qualsevol grup d’ultres accepten la violència", recorda l’autor del llibre Ultras, les autres protagonistes du football. "No és dels grups més conflictius a França (...) i al voltant del Parc dels Prínceps no solen produir-se incidents. Aquests resulten més habituals en els desplaçaments", afegeix aquest expert.

Els ultres parisencs van fer córrer rius de tinta fa un any amb els seus xiulets i manifestacions contra Messi i Neymar, que titllaven de "mercenaris". Fins i tot desenes d’aficionats van arribar a concentrar-se davant del domicili del brasiler. Tot i que el CUP es va desmarcar d’aquesta acció, la direcció del PSG la va atribuir a aquest grup, compost per uns 3.000 integrants sense ideologia política però que es veuen com els guardians de les essències del seu equip.