El guardià amb esmòquing

"És un magnífic porter, té molt talent. Fa coses diferents dels altres, ho capta a la primera tot i de seguida ho repeteix. D’altres no ho poden fer, és una qüestió de talent", reflexiona Nkono en una xerrada amb EL PERIÓDICO. Joan García és en la disciplina blanc-i-blava des del 2016, quan va fitxar com a cadet. Tommy va treballar cinc anys amb ell. "Els que sabem de què va això ho vam veure des de lluny. És molt receptiu, és un noi amb un cap molt ben moblat i respectuós. Sempre escolta per fer-ho al millor possible", explica la llegenda periquita, que fa més de quatre dècades que és al club.

El del planter ha encandenat cinc partits seguits a la porteria periquita. En tres va tancar amb clau i només ha encaixat dos gols. La lesió de Pacheco li va obrir les portes de la titularitat i ho ha aprofitat a la perfecció. Lluny queden els temps complicats del seu debut a Primera amb Vicente Moreno. Aquella estrena contra l’Elx amb un error garrafal el gener del 2022 no va ser afortunada. Tampoc va tenir sort en un partit posterior contra el Llevant. "Són errors que em van fer créixer", li agrada repetir al meta, un factor que corrobora Nkono. "Són coses del futbol, accidents. Ara, amb les xarxes socials tot té més repercussió, però al final ajuda a progressar".

Diego López, el "millor mirall"

L’arribada de Manolo González a la banqueta també l’ha consolidat sota els pals en una aposta global pel planter recolzada per la direcció esportiva. L’equip compta amb dos estils molt diferents sota els pals. "Pacheco és més sobri, García és més espectacular. És un porter modern amb un enorme futur. Treu la pilota molt bé, és molt complet. Jo sempre dic que juga amb esmòquing", elogia Nkono, que té una confiança absoluta en el seu expupil. "No tinc cap dubte que tindrà una carrera molt llarga. Si no es torça, el veig com a internacional absolut amb Espanya". El meta ja ha jugat amb la sub 19 i sub 21.

A l’hora de buscar referents en l’evolució de García, Tommy assenyala clarament Diego López. "El veia arribar el primer als entrenaments i marxar-ne l’últim. Ell el va formar, li va ensenyar l’ofici. És el seu millor mirall", explica el camerunès. L’arquer gallec, que es va retirar al desembre als 42 anys, ja destacava les qualitats del seu excompany en aquells inicis problemàtics. "Estic segur que quan li donin l’opció de jugar no la deixarà anar", va vaticinar Diego. "El veig cada dia de prop i és un tros de porter, ha de créixer, com ho vam haver de fer tots", va aportar llavors Cabrera.

Notícies relacionades

“Abans que escalador vaig ser nedador professional”

Rubiales treu pit en la seva declaració davant la jutge

La paciència, la constància i el treball psicològic han sigut fonamentals en la consolidació del nou guardià periquito. "Sabia que havia d’estar preparat. Sé els passos que toquen i quan jugues cal aprofitar l’oportunitat. L’Espanyol és casa meva i vull ser el porter titular de l’equip a Primera", va proclamar Joan García a Catalunya Ràdio.

El camí no ha sigut fàcil. La incertesa es va apoderar de la porteria periquita després de l’adeu de Diego López. Lecomte, Álvaro Fernández, Pacheco... Molts mesos ha esperat Joan García per trobar l’estabilitat actual. Renovat fins al 2028, ara només vol disfrutar del moment amb dos objectius en l’horitzó: aconseguir l’ascens i disputar els Jocs Olímpics amb la selecció a París.