Vinicius contra Vinicius

Amb aquest gran jugador que és Vinicius es donen circumstàncies antagòniques: del millor i del pitjor del futbol patri. Al costat de Bellingham, ningú floreix més que el brasiler, que ja no només delecta amb aquests llaços burletes que nuen les cames rivals. Queda lluny aquell xaval que semblava més bonic que bo i no quallava del tot en l’afició. Un regatejador una mica anàrquic que s’enredava sol i sense enamoraments sobtats amb el gol. Avui, Vinicius té una altra perspectiva. Continua com a abanderat del regat, però sap peritar millor el joc. En quin moment convé obrir gas, frenar, associar-se… A més, s’ha convertit en un xacal de primera.

Malgrat perdre’s 11 partits per lesió ja suma 18 gols, quatre menys que en tot el curs 2021-2022 i cinc menys que la passada temporada. Gols de variat repertori. Amb aires de Romário, com contra l’Osasuna amb un toc de billar versallesc. De vegades, desconcerta amb el vertigen de Ronaldo Nazario o remet al barret de copa de Ronaldinho. Fins i tot, ja no se sent foraster si ha de tirar els daus com a ariet oportunista. Amb Mbappé a la vista, Vinicius, amb la tutela de Carlo Ancelotti, cada vegada transita més i millor pel passadís central de l’atac. La banda esquerra, la preferida del francès, ja no és el seu únic cau.

Qualsevol vídeo de Maradona

Al Vinicius estel·lar li pot l’altre Vinicius, el que el treu de polleguera i l’enfanga amb una impertinència rere l’altra. Cert, de vegades els adversaris l’aturen de mala manera, sens dubte res a veure amb el calvari que van haver de patir genis precedents. N’hi ha prou amb rebobinar qualsevol vídeo de Maradona, per exemple. Cert també que els àrbitres no sempre li donen l’empara deguda. Però a Vinicius tot l’irrita. Tant fa que es tracti d’un fora de banda que creu mal assenyalat al minut u. Les seves croades són amb els rivals, els àrbitres, les aficions… No són poques les ocasions en què els seus propis camarades han d’apaivagar les seves males maneres per no caure en desavantatge numèric. Consta que Ancelotti i alguns pretorians es miren per corregir-lo, però aquest inopinat victimisme arbitral que destil·la a rajos el club no el beneficia. Un corrent que a Vinicius el fa sentir-se un màrtir i, alhora, carregar amb més malvolença dels contraris.

Notícies relacionades

Lamine Yamal es destapa per anar al Bernabéu

La doble estrena de Rashford

Per descomptat, on Vinicius no hauria d’afluixar un mil·límetre és davant aquests repugnants xenòfobs que per desgràcia encara abunden i es refugien en el futbol per vomitar la seva fastigosa bilis. La Lliga i tots i cadascun dels clubs haurien d’accentuar la tolerància zero, amb crides constants en favor de Vinicius (i altres víctimes) i perseguir fins a l’últim racó l’imbècil de torn.

Que Vinicius no jugui contra Vinicius i continuï donant motius per al goig dels futbolers, que contingui millor la seva innecessària insolència i que les autoritats multipliquin el zel davant els indesitjables.