Don Quixot, a Montjuïc

El futbol és com un d’aquells jocs que recomanen els neuròlegs per exercitar el cervell. Ens activa la memòria i amb el temps oblidem els resultats per quedar-nos amb les sensacions: els bons gols, les grans cites, els noms que van deixar petjada. Així, quan penso en Louis van Gaal com a entrenador, recordo que va ser ell qui va fer debutar Xavi en el primer equip. Recordo també que amb ell el Barça va guanyar dues lligues

i no li agradava que li esmentessin Johan Cruyff. Però també recordo que aplicava al futbol un sentit comú molt calvinista i sovint no entenia la força simbòlica del Barça; potser per això el seu tracte amb la premsa sempre va ser difícil i ens va deixar aquell "¡tú eres muy malo!" dedicat a un periodista, entre altres floretes.

Notícies relacionades

La Vuelta a Espanya es decidirà amb deu etapes a Andalusia

BCN s’encamina a alternar el seu GP d’F1 amb dos circuits

Quan penso en Xavi Hernández com a entrenador, em pregunto com se’l recordarà d’aquí uns anys. Per ara ja tenim una gran nit de Champions: no només pel bon joc, sinó per la injecció d’ànim que va donar a una afició ranquejant. També intueixo que recordarem –i molt– que ell va ser qui va creure en els joves i va fer debutar Fermín, Lamine Yamal i Cubarsí, entre d’altres, i a més ells l’hi van agrair amb una lliçó de talent i maduresa. Però, pel que hem vist últimament, seria trist que també recordéssim Xavi com aquell entrenador quixotesc, que veia enemics a la sala de premsa i després d’una victòria de prestigi preferia airejar la seva rancúnia i deixar anar retrets en lloc de gaudir de l’èxit.

Si Van Gaal no entenia el valor simbòlic del club, sembla que Xavi confiï gairebé exclusivament en aquest simbolisme, en la fe cega en uns colors. És com si la seva aura de llegenda del Barça fos un escut protector davant dels mals resultats i el joc pobre del seu equip. És com si no entengués que els bons periodistes no estan al servei del club ni del seu projecte. A falta de saber què passarà fins al 30 de juny, quan deixarà la banqueta, Xavi encara pot rectificar aquesta actitud erràtica. Que entengui que quan celebrem la precisió de la passada i la seguretat defensiva de Cubarsí (sí, sí, sí), també li reconeixem la valentia.