Lamine és l’únic que entén el Barça

Un dia admires un entrenador (Javier Aguirre), no tant pels seus èxits, que són molts, sinó per fer pinta de tastador de whisky. Un altre et poses les mans al cap perquè un dels anticristos del laportisme, Toni Freixa, passa d’odiar el president a admirar-lo com si fos el David de Miquel Àngel, canviant les empentes de carrer per les abraçades de la gent de bé. I al següent et despertes desitjant que algú reuneixi les set Boles de Drac. Fora que el drac Shenron, aquell bitxo que concedia desitjos creat pel recentment mort mangaka Akira Toriyama, existís i podria també treure el Barça de Xavi d’entre els morts. O, posats a fer, exorcitzar Freixa, si és que l’han posseït.

Hi ha coses, no obstant, que s’entenen de meravella. Com que Pau Cubarsí, als seus 17 anys, sigui ja el millor central de la plantilla (ell sol es va fer càrrec de dues bèsties com Muriqi i Larin mentre Iñigo Martínez naufragava). O com que un altre jove del planter, Marc Guiu, passés per davant de Vitor Roque el dia en què Lewandowski tenia descans. Xavi no té cap inconvenient a contradir Deco, no al púlpit mediàtic, però sí al vestidor. El fitxatge que el director esportiu va encaixar amb calçador d’or al mercat d’hivern –i que va servir d’excusa per no fitxar un migcampista després de la lesió de Gavi– no serveix a l’entrenador ni per ser titular contra el Mallorca.

I així, amb l’invisible Oriol Romeu també escalfant banqueta, Xavi va resoldre el drama d’haver de redibuixar la sala de màquines sense Pedri ni De Jong ressituant peces. Gündogan, l’únic que sembla saber de què va l’ofici de centrecampista, es va trobar que els seus dos companys en l’eix eren Christensen i Raphinha, un central convertit de sobte en una cosa així com un migcampista sense brúixola, i un extrem amb nervi i sense regat que ara el seu entrenador intenta disfressar en volant.

El primer acte, amb tot, estava cantat. Javier Aguirre en va tenir prou amb ordenar una pressió individual a la sortida i una defensa que tanqués passadissos interiors (5-3-2) per desconcertar el Barça. Xavi, sancionat, intentava trobar solucions des de la cabina de Montjuïc en la qual es va tancar amb el Nàpols-Torí (1-1) posat a la tele. Mentrestant, el seu germà i assistent, Òscar Hernández, veia com els futbolistes del Barça amb prou feines es movien. Ni tenien espais, ni eren capaços d’entendre les indicacions de Gündogan, que feia de futbolista i entrenador mentre intentava calmar la seva desesperació.

La frustració del centrecampista alemany va augmentar quan li va tocar fallar el penal amb què el Barça hauria pogut maquillar el seu deficient primer acte. Lamine Yamal havia llançat en carrera Raphinha, que va acabar rodant a l’interior de l’àrea després que Copete li trepitgés el turmell –acció que va haver de detectar el VAR perquè l’àrbitre corroborés la pena màxima–. Gündogan, no obstant, va tirar fluix i a mitja altura, un regal per al meta Rajkovic. Per si no fos prou, de l’episodi tampoc es va recuperar Raphinha, que va haver de ser substituït per Fermín.

Mentre els dos jugadors portuguesos col·locats per Jorge Mendes es perdien a la seva manera –a Cancelo li feia falta una til·la, i a Joao Félix un cafè i quatre llaunes de Monster–, Muriqi avisava.

Notícies relacionades

Rubiales treu pit en la seva declaració davant la jutge

Nadal sufoca la rebel·lió de Cachín i s’aferra a Madrid

El Mallorca, finalista de Copa, va ser un os malgrat que arribés a Montjuïc havent sumat tot just vuit punts com a visitant en tota la temporada. Lamine Yamal va començar a escalfar el peu rematant al travesser. I Xavi va buscar el gol redemptor a mitja hora del final amb Lewandowski i, ara sí, Vitor Roque.

Però només Lamine Yamal, que va deixar a la lluna Dani Rodríguez –amb la retallada que li va fer– i Rajkovic –amb la rosca–, va poder treure el Barça de l’escorxador a un quart d’hora del final. Dimarts, contra el Nàpols, tocarà un altre exercici de supervivència. Almenys, ell sí que entén aquest Barça.