¿I si Xavi guanya un títol?

Anunciar un adeu en diferit pot provocar una desconnexió dins de la plantilla, la temuda deixadesa que ofega tot projecte. Fins i tot és susceptible de provocar la teva pròpia desconnexió. Apagar el llum abans de sortir. Per sort per als culers, ni jugadors ni entrenador han abaixat els braços. La dimissió anunciada per al final de la temporada ha sigut una espècie d’alliberament per a tothom.

Aquest era l’objectiu final que es buscava i que tant ha remarcat Xavi en les últimes setmanes. Els jugadors se senten més identificats amb l’entrenador que mai, li dediquen els gols i les victòries, senten que és la víctima i no el culpable de tot el que està passant al club. És més, fa la sensació que se senten en deute amb ell, que l’han fallat, que no han estat a l’altura.

En els últims dies, diversos jugadors, amb De Jong al capdavant, han denunciat la publicació de notícies falses en la premsa de Barcelona sobre les seves intencions de futur i els emoluments que perceben. El vestidor se sent maltractat per la premsa. Xavi, també, com deixa clar cada vegada que parla.

El seu gest sec, àrid, en les últimes compareixences contrasta amb les rialles de temps enrere. A més a més, es troba sol al club. Fa setmanes que Laporta i Deco dirimeixen qui ha de ser l’entrenador la temporada vinent... o el substitut d’emergència si l’equip queia definitivament.

Millora considerable

Els condicionants són tants que l’assumpte es complica sobre manera: que tingui l’ADN Barça, que hagi guanyat títols, que aguanti la pressió... I que entengui el president, que no és poc. Sens dubte, no resultarà fàcil trobar algú de garanties.

Si l’evolució de la temporada és la dels últims partits, amb una millora considerable en el joc de l’equip i, sobretot, en els resultats, la cosa es posarà encara més difícil per al pròxim inquilí de la banqueta.

La Lliga és molt complicada, amb un Reial Madrid que no afluixa, però no està perduda definitivament. Coses més estranyes s’han vist. I la Champions, el que més il·lusiona l’afició, no és inabastable mentre se segueixi amb vida en la competició. Per molt que costi imaginar-ho ara mateix.

Tallar en sec

Notícies relacionades

Swiatek es corona a Madrid després d’una final memorable

El Barça allarga el seu idil·li amb la cinquena lliga consecutiva

Xavi ho ha passat molt malament en els dos anys i mig que porta com a entrenador del Barcelona. Llegenda com a jugador, no cal dir-ho, va ser rebut amb entusiasme per l’afició quan Laporta, reticent, li va donar els comandaments després de fer fora a Koeman. La gent veia en ell el representant de l’essència més pura del joc que va fer feliç a tothom. Però els resultats i les crítiques de la premsa van acabar amb la seva paciència: no esperava tanta pressió sent qui és en la història del club. Necessitava expressar el seu malestar i profunda decepció a través d’una dimissió, tallar en sec perquè l’enuig quedés clar. Però el balanç d’aquesta temporada caldrà fer-lo quan tot s’acabi.

Segurament el seu adeu és definitiu, però si el Barça va a més i aconsegueix algun títol caldria intentar retenir-lo, fer-lo reconsiderar la seva postura. Sona a quimera, però l’única manera d’aconseguir-ho seria recuperar l’estructura que el va fer feliç. És a dir, tornar a comptar amb gent de futbol, professionals amb trajectòria i coneixement amb què Xavi s’entén a la perfecció, com Mateu Alemany i Jordi Cruyff. Perfils oposats a Deco, que només ha posat obstacles al camí. Paciència, estimat Laporta. En la vida gairebé res és definitiu.