Un Vingegaard sense pietat atia la tempesta gallega

L’avió no podia sobrevolar les muntanyes de Pontevedra perquè circulava arran del terra i sobre una bici. A la pitjor tempesta que els veïns recordaven, un flagell de vent i aigua, un turment pedalar en aquestes circumstàncies, un corredor sorgit del fred i acostumat a la seva Dinamarca natal a entrenar sota aquestes circumstàncies, de nom Jonas Vingegaard, dos Tours ho contemplen, es va imposar a l’O Gran Camiño, la ronda gallega, atiant a tothom, com va fer l’any passat, per començar el curs ciclista demostrant que a part de la ronda francesa ho vol guanyar tot.

A Jonas Vingegaard, que realment caldria denominar a partir d’ara com Vingegaard Hansen, perquè emparant-se amb la llei danesa ha incorporat al seu cognom el de la seva dona, només disfruta guanyant com ha demostrat a Galícia. L’emergent carrera ciclista ha disputat aquests dos últims anys vuit etapes. Dues d’aquestes no han comptat a la general perquè una es va cancel·lar per la neu i l’altra es va córrer sense temps, però les altres sis, tres el 2023 i tres més el 2024, les ha guanyat Vingegaard i, en els sis casos, sotmetent sense contemplacions tots els rivals, a qui no ha donat ni un buf de llibertat, molt pitjor que el vent que ha anat bufant en els quatre dies en què s’ha corregut l’O Gran Camiño.

Al 80% de forma

Diuen al Visma, el seu equip, fins l’any passat Jumbo, que encara està al 80% de la seva capacitat física, perquè encara és febrer i perquè li espera un final d’hivern i principi de primavera, amb dues carreres, Tirrè-Adriàtic i Itzulia. Només hi ha dubtes que pugui guanyar la ronda basca perquè s’hi han apuntat Primoz Roglic i Remco Evenepoel –a Euskadi es freguen les mans– i el triomf el tindrà una mica més complicat.

A Galícia s’ha passejat entre arbres que es movien com si no volguessin continuar enganxats a les arrels i amb els paraigües que es tombaven per la força del vent. A ell li ha sigut igual, com si hagués fet 20 graus i el dia convidés a sortir en bici. Va atacar a Lugo, a Ourense i a Pontevedra, i només es va prendre l’inici de la Corunya amb pau i tranquil·litat perquè la contrarellotge no servia per a la batalla per la general a causa del vent gairebé huracanat i es va prendre el dia gairebé en mode cicloturista.

Els rivals

Qui ha mirat de seguir-lo, ha sucumbit en l’intent. Res de res, gairebé un honor aguantar-li uns metres i sentir el seu alè. "Em va passar com una moto", deia aquest diumenge el corredor català David de la Cruz a la sortida de Ponteareas, localitat famosa en termes ciclistes perquè allà va néixer Álvaro Pino, guanyador de la Vuelta de 1986. Va succeir el penúltim dia de carrera, dissabte, quan Vingegaard va superar els escapats, entre ells el corredor de Sabadell, camí cap a la segona victòria.

Ha sigut igual que a Galícia hi hagués ciclistes com Richard Carapaz, tot un campió olímpic i guanyador del Giro, i corredors com l’andalús Carlos Rodríguez, encara molt verd de forma en aquesta època de l’any. Ha tingut, això sí, una menció especial Egan Bernal, amb un Tour i un Giro al sarró, perquè el corredor colombià, tercer a Galícia, no havia trepitjat un podi des que gairebé es mata quan va xocar amb la part posterior d’un autobús mentre entrenava al seu país, el gener del 2022.

Va aconseguir la tercera plaça a l’O Gran Camiño per darrere, naturalment, de Vingegaard i Lenny Martínez, 20 anys, la nova esperança del ciclisme francès, fill i net de ciclistes. El seu pare, Miguel Martínez, va ser medallista olímpic de bicicleta de muntanya a Atlanta i Sydney. L’avi és Mariano Martínez, contemporani d’Eddy Merckx i Luis Ocaña, a qui es va conèixer a Espanya com El francès de Burgos.

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

La cara més agressiva

Vingegaard va ser tot un espectacle per a una Galícia que va mostrar la seva cara més agressiva de mal temps, i que va obligar aquest diumenge a retallar l’última etapa pel perill dels descensos. La temporada ciclista no ha fet més que començar, però l’espectacle amb Vingegaard (i segur que amb Tadej Pogacar que debuta el pròxim 2 de març a la Strade Bianche, a la Toscana) està servit.