La més gran gesta

No és un partit qualsevol. No són dos clubs qualssevol. Nàpols i Barça tenen en comú dos noms mítics, dels més rellevants de la història del futbol.

Ningú pot desvincular, tot i que Joan Laporta va semblar oblidar-ho quan no va voler (ell diu que no va poder, tot i que sí que van poder gastar-se els diners en altres coses menys necessàries) renovar Leo Messi, el nom de La Pulga del Barça. Fa temps que no hi és i tots els culers el recorden cada dia. Ningú pot desvincular el nom, la figura, la personalitat, el carisma, el seu caràcter i tot el que va fer Diego Armando Maradona pel Nàpols, la ciutat, el Sud, el seu poble, la seva afició. No hi ha en el món del futbol una vinculació tan bèstia, tan profunda, tan real, tan autèntica com la que manté el poble napolità amb El Pelusa.

El partit, més que l’eliminatòria de vuitens de final, significa molt per a Nàpols, el club, la ciutat, el seu poble, els seguidors napolitans. Molt. El Barça, que encara continua sent de Messi per a molts, jugarà a la catedral de l’església maradoniana. I ho farà amb la sensació que D10S va ser Maradona i no Messi. I ho farà amb el record, encara real, present, que Maradona ho va ser, ho és, tot per a aquesta ciutat i la seva gent.

"El 25 de novembre del 2020", explica Marco Azzi, cronista del diari La Repubblica a Nàpols, "quan em van anunciar la mort de Maradona vaig esclafir a plorar amargament. El meu fill se’m va acostar i em va dir: ‘Papa, ¿què passa? És la primera vegada que et veig plorar’. I és que per a un napolità la mort de Maradona va ser un cop duríssim, esgarrifós. Vostès, que van disfrutar poc de Maradona, no saben el que va provocar en aquesta ciutat".

Marco recorda que el Nàpols només té tres Scudetti: 1986-87, 89-90, tots dos liderats per Maradona, i el de l’any passat (22-23). "Molts dels que van celebrar el títol de l’any passat no van veure jugar Maradona. A l’equip de l’any passat no hi havia ni un futbolista, no ja que tingués el carisma de Maradona, sinó que s’acostés a ell. És per això que Maradona i les seves conquestes segueixen sent el més gran que ha passat en aquesta ciutat".

El poble napolità, que té altars amb la figura de Maradona, que té murals a totes les illes, que viu i disfruta d’aquesta vinculació al llarg dels 365 dies de l’any, no oblidarà, segons relata Marco, "que Maradona, en aquell 1984, quan 75.000 aficionats van omplir a vessar San Paolo en la seva presentació, hauria pogut anar al club que hagués volgut i, no obstant, va escollir Nàpols, una ciutat del maltractat sud italià, que ¡mai! havia guanyat res".

Ser l’ídol de Nàpols

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

"Vull convertir-me en l’ídol dels pibes de Nàpols, perquè són com era jo quan vivia a Buenos Aires", va dir Maradona tot just arribar. "La seva no va ser una decisió esportiva", relata Azzi, "va ser una decisió social. Maradona es va convertir a la bandera del Sud contra el poderós Nord, fins a aconseguir el doblet (Lliga i Copa), el 1987, que només havien conquerit equips del nord com el Torí, la Juventus i l’Inter".

El poble napolità va reconèixer en Maradona el seu líder, al noi que els trauria de la misèria i els convertiria en grans d’Itàlia. Els historiadors del futbol, que són molts i diversos, consideren que les gestes que va aconseguir Maradona quedaran per sempre entre els grans èxits d’aquest esport.