La Lliga del Big Data

Després de la soferta i rocambolesca victòria a Vigo, quin final de partit, Xavi va recórrer a l’estadística per treure una conclusió inesperada: segons el Big Data, el Barça seria líder de la Lliga perquè crea moltes ocasions, però no les finalitza amb encert. Traducció: juguem molt bé, generem més que el Madrid o el Girona, però no marquem gols i per això som on som. ¿En què s’equivoca Xavi? En res, ell no pot marcar els gols. El que fa l’entrenador del Barça, per entendre’ns, és intentar transmetre el bon treball que fa l’equip que dirigeix, com és capaç de trobar les debilitats del rival i, és clar, el poc encert de cara al gol.

Si no haguéssim vist cap partit aquesta temporada, pensaríem que l’equip de Xavi és un nou Dream Team sense rematador, un equip d’excepció amb davanters desencertats. Però no. Aquest Barça té problemes amb el gol, per descomptat, però juga malament i la classificació és justa amb el que veiem diumenge rere diumenge. Digui el que digui el Big Data.

Avui dia, la majoria dels entrenadors d’elit utilitza les dades, l’estadística avançada, aquest món infinit que és el Big Data. Les noves eines permeten analitzar el futbol amb més precisió, evolucionar i detectar imperfeccions i àrees de millora. Podem mesurar la massa muscular del futbolista, preparar-lo per estar al cent per cent en la fase de la temporada que creguem millor per a l’equip. Planificar absolutament tot amb una precisió de cirurgià. En el futbol d’abans, una pissarra i un retolador eren les armes que tenia l’entrenador per explicar als seus jugadors com atacar o defensar-se del rival. Per descomptat, cap ordinador registrava les dades per elaborar conclusions avançades de rendiment. Un ajudant s’asseia a la grada amb un boli i un quadern a la mà i ja. Eren els elements de què disposaven els tècnics. En aquests dies, ho veiem partit rere partit, els ajudants reben a la banqueta imatges seleccionades pels seus analistes per poder solucionar el que no funciona. Per sort, l’imprevisible, la genialitat, es continua imposant a la freda dada d’una màquina.

Per això, perquè el futbol i l’esport no són una ciència exacta, Xavi s’equivoca al llançar aquest missatge. Les sensacions, el que es veu al camp, supera el que pugui dir el famós (i molt útil) Big Data.

Notícies relacionades

La Vuelta a Espanya arriba a Catalunya: així és el recorregut de les seves tres etapes transcendentals

El somriure de la Gioconda

Xavi i Mourinho

Xavi, cal dir-ho, té la capacitat de no deixar indiferent a ningú a les sales de premsa. Jo crec que no s’explica bé. A diferència del jugador que sempre triava el camí correcte, el Xavi entrenador fica la pota sovint davant els micròfons. Hauria de parlar amb Mourinho, demanar-li consell. El portuguès és el millor davant la premsa, considera les seves compareixences una part més del partit. Unes vegades per blindar el vestidor posant-se d’escut i d’altres per motivar futbolistes que no havien reaccionat a les seves crítiques en privat. Xavi és el contrari. Ni blinda, ni motiva. Confon a tothom. Potser no esperava tantes crítiques pel seu gloriós passat. Pot ser que l’hagi agafat desprevingut, però les seves paraules sonen a excusa. I ja no cola.