Laporta acata,mira i espera

¿Per què accepta encara la ‘fórmula Xavi’?.

Fins ara, el president s’ha mantingut en una postura passiva en la crisi. La seva única decisió, allunyada del tradicional model laportià de portar la iniciativa i prendre decisions valentes com acostumava en el seu primer mandat, ha sigut no decidir res. Va acatar la fórmula que li va proposar Xavi. El me’n vaig al juny, però em quedo al gener del tècnic, potser lligat de mans per la situació econòmica que escanya el club ja que no disposa de fair play salarial per emprendre cap operació.

És un simple espectador. No intervé directament, afavorit, això sí, per ser tot a Montjuïc, un lloc sense massiva presència de socis i abonats –només 17.000 es van comprometre a pujar-hi– amb turistes sense la càrrega ambiental i de tensió del vell Camp Nou. Tot i que ja va sentir insults d’aficionats.

¿Quin marge de maniobra la queda encara?.

El temps corre en contra de Laporta. I de Xavi. I del Barça. Queden quatre mesos de Lliga, un camí massa llarg si l’equip no reacciona perquè se li faria interminable. Però abans hi ha una frontera que ho determina tot: els vuitens de final de la Champions contra el Nàpols. Aquest doble duel europeu (21 de febrer a Itàlia i 12 de març a Montjuïc) emergeix ara com l’examen final, vista la caiguda a la Lliga, una vegada perdudes Supercopa i Copa en un gener tràgic.

A l’assumir la fórmula Xavi, el president es converteix en còmplice d’aquesta, tot i que tots dos són conscients de la necessitat d’accedir als quarts de final de la Champions. Necessitat esportiva –una caiguda portaria més virulència a la crisi– i, alhora, necessitat econòmica perquè deixar d’ingressar aquests 15 milions generaria un efecte devastador sobre els comptes del club, cada vegada més plens de números vermells, cosa que limita el pròxim projecte.

¿Quines sortides hi ha?

Notícies relacionades

L’"angoixant" lesió de Pol Valera

Butajevas, la via juvenil del bàsquet

De moment, Laporta mira, calla i espera, tot i que el cabal de la crisi augmenta sense parar. Espera que Xavi proporcioni solucions a un equip que és, per si mateix, un problema gairebé irresoluble. Ho és perquè ha perdut la senya d’identitat que el va fer campió de Lliga la temporada passada. Llavors, era un Barça sòlid i granític, per molt que el seu joc no fos seductor. Ara és un Barça transparent i vulnerable que es queda despullat, exposat i sense ànima.

Laporta no vol per ara activar el que el mateix Deco va qualificar com a "solució d’emergència". Això implicaria trucar amb urgència a Rafa Márquez perquè deixi el Barça Atlètic i pugi Montjuïc. El tècnic mexicà seria, si Xavi no aixeca l’equip, una alternativa temporal fins al mes de maig ja que el club no el veu com una aposta a llarg termini.