El nen que juga com un "veterà"

De Salamanca, la ciutat universitària on va debutar contra l’Unionistas substituint Christensen, a Vitòria, l’últim lloc on el Pau ha deixat empremta de la seva gran qualitat. "Amb el preparador físic, l’Andrés, fèiem broma que sembla un veterà", va explicar el tècnic, encara a la sala de premsa de Mendizorrotza, revelant un comentari que va intercanviar amb un dels seus ajudants, excitats i, alhora, alleujats tots dos per aquell reparador 1-3 a l’Alabès que li suposa a l’entrenador, com ell mateix diria, "un altre val de tranquil·litat".

Sense Erasmus previ

Tranquil·litat en els seus mesos finals perquè va ser el mateix Xavi que va dictaminar el final de la seva època, avorrit de patir "en el procés de ser entrenador del Barça". Ni tan sols el convencen les llums que irradien adolescents, acabats de sortir de l’ESO, que estan comportant-se com adults que ja han fet la carrera universitària, millorats amb Erasmus previs i màsters posteriors. Tots aquests processos els han liquidat amb una incontestable autoritat futbolística, desafiant les lògiques lleis de l’adaptació a l’elit.

Amb el Pau, a més, es dona un fet curiós. Té l’ànima defensiva de Puyol i la seva sortida de pilota remet a l’elegància que desprenia Piqué. Però no és còpia de cap d’ells. El Pau té vida pròpia, capaç com ha sigut en sis tempestuosos partits d’un volcànic gener que s’ha carregat Xavi, deixant-li a Deco l’enorme repte de trobar al més aviat possible un entrenador que piloti el projecte. "La sortida de pilota del Pau és bestial però no només això, en defensa és molt agressiu, no perd duels, estic molt content amb ell", va explicar Xavi, enamorat d’un defensa que disfruta cada cop que roba una pilota.

I això, encara que sembli mentida, cada vegada és més complex de trobar. Just ara que els centrals costen una fortuna (Van Dijk, Stones, Rubén Dias, Militão, Alaba), a l’altura de golejadors prestigiosos, l’aparició del Pau no té, potser, l’impacte que ha suposat l’adveniment de Lamine Yamal. Però és igual de valuós.

És central dretà, que brilla com si fos esquerrà. Defensa intel·ligent en la lectura del joc. Jugador net. Agosarat al tall perquè quan va a terra a lluitar per una pilota sol sortir triomfador d’aquests duels. I a més, astut perquè no s’empassa els enganys. Tan sols l’ha driblat un jugador aquesta temporada. I va ser a San Mamés.

Cinc partits sense fer faltes

Notícies relacionades

Xabi reinventa Mbappé: dorsal número 10, quatre quilos menys i rol inspirador en el Reial Madrid

Lewandowski, quarti últim capítol

És, a més, precís en la passada llarga (60% d’encert), i alhora pulcre. Amb i sense pilota. Fa cinc partits consecutius que no fa ni una falta. Només va cometre una infracció. Va ser en el seu debut contra l’Unionistas. Va sortir en el descans i va fer falta (m. 70). Falta i targeta groga.

Des d’aleshores, ha transitat sigil·losament per la gespa, sense donar símptomes de vertigen malgrat ser un nen. I sense ser especialment alt (Pau Cubarsí fa 1,82 m.) no defuig el contacte amb els davanters gegants que han desfilat davant seu: Sorloth (Vila-real, 1,94 m) i Samu Omorodión (Alabès). Ara, amb la tornada d’Iñigo Martínez, potser ja no hi ha tant lloc per a aquest adolescent d’Estanyol (Girona), fill i net d’una família de fusters. Però en un lloc on no hi ha calma es veu en el Pau estampa de vell central. Defensa a qui l’apassiona defensar. Central modern. Defensa que disfruta amb la pilota als peus.