L’Espanyol pateix més del compte per tancar la mala ratxa

Gairebé dos mesos portava l’Espanyol sense guanyar i a punt va estar de prolongar la seva nefasta ratxa, la pitjor en les seves sis temporades a Segona. No va ser així. Amb els dos gols de Braithwaite en la primera part n’hi va acabar havent prou per tombar el filial del Vila-real, que va lluitar per l’empat fins a l’últim sospir (2-1).

Va tornar a moure’s el conjunt de Luis Miguel Ramis en una perillosa frontera. Lluny de consolidar el seu excel·lent començament, l’equip va trontollar després de rebre el primer cop i va patir més del compte per segellar el triomf. Va faltar ambició i va sobrar por, però es va aconseguir l’objectiu. La victòria compensa el patiment, però un equip com l’Espanyol ha de ser més contundent i poderós al seu estadi.

No va sorprendre Ramis amb el seu onze, exactament el mateix que va utilitzar en l’anterior partit a Galícia contra el Ferrol. L’actitud, però, sí que va ser diferent. La mala ratxa obligava a fer un pas endavant i l’equip es va posar en mans de Martin Braithwaite, el punta danès obsessionat a acaparar mèrits per no perdre la seva plaça en la selecció.

Penal sobre Pere Milla

Cada diana de l’exblaugrana va dirigida a Kasper Hjulmand, el preparador danès. La primera aparició de l’ariet va acabar a la xarxa després d’una retallada i un bon xut amb l’esquerra. Just després de la mitja hora, Braithwaite va repetir al transformar un penal comès sobre Pere Milla. Molt a prop hi va haver el tercer del danès, però Miguel Morro va desbaratar el seu llançament.

Notícies relacionades

Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions

De Víctor a Joan; de l’Hospitalet a Sallent

El partit caminava pel context ideal per disfrutar d’una tarda plàcida a l’Stage Front Stadium, una cosa sempre complicada en el panorama blanc-i-blau. I Álex Forés es va encarregar de corroborar aquest patiment al retallar distàncies en una acció en la qual van quedar retratats Calero i Brian Oliván.

Aquest gol va donar oxigen a l’equip de Miguel Álvarez, vell murri de les banquetes que va saber modificar la pel·lícula. L’Espanyol es va mostrar massa contemplatiu després del descans i ho va fiar tot al contraatac. Els nervis es van apoderar d’una grada amb 18.249 espectadors, una notable entrada en un xoc programat a la fi en un bon horari. Quedava certificar la victòria i Puado el va tenir a les seves botes, però la pilota va acabar al travesser i el gol posterior de Braithwaite va ser anul·lat per fora de joc. Amb mitja hora per endavant i precedents perillosos, el fantasma d’un nou empat es va mantenir viu amb tres córners seguits salvats amb conflictes.