L’Espanyol pateix més del compte per tancar la mala ratxa

Gairebé dos mesos portava l’Espanyol sense guanyar i a punt va estar de prolongar la seva nefasta ratxa, la pitjor en les seves sis temporades a Segona. No va ser així. Amb els dos gols de Braithwaite en la primera part n’hi va acabar havent prou per tombar el filial del Vila-real, que va lluitar per l’empat fins a l’últim sospir (2-1).

Va tornar a moure’s el conjunt de Luis Miguel Ramis en una perillosa frontera. Lluny de consolidar el seu excel·lent començament, l’equip va trontollar després de rebre el primer cop i va patir més del compte per segellar el triomf. Va faltar ambició i va sobrar por, però es va aconseguir l’objectiu. La victòria compensa el patiment, però un equip com l’Espanyol ha de ser més contundent i poderós al seu estadi.

No va sorprendre Ramis amb el seu onze, exactament el mateix que va utilitzar en l’anterior partit a Galícia contra el Ferrol. L’actitud, però, sí que va ser diferent. La mala ratxa obligava a fer un pas endavant i l’equip es va posar en mans de Martin Braithwaite, el punta danès obsessionat a acaparar mèrits per no perdre la seva plaça en la selecció.

Penal sobre Pere Milla

Cada diana de l’exblaugrana va dirigida a Kasper Hjulmand, el preparador danès. La primera aparició de l’ariet va acabar a la xarxa després d’una retallada i un bon xut amb l’esquerra. Just després de la mitja hora, Braithwaite va repetir al transformar un penal comès sobre Pere Milla. Molt a prop hi va haver el tercer del danès, però Miguel Morro va desbaratar el seu llançament.

Notícies relacionades

Sis partits de sanció a Rüdiger, que els aprofita per operar-se

Dembélé silencia l’Arsenal i acosta el PSG a la final de Múnic

El partit caminava pel context ideal per disfrutar d’una tarda plàcida a l’Stage Front Stadium, una cosa sempre complicada en el panorama blanc-i-blau. I Álex Forés es va encarregar de corroborar aquest patiment al retallar distàncies en una acció en la qual van quedar retratats Calero i Brian Oliván.

Aquest gol va donar oxigen a l’equip de Miguel Álvarez, vell murri de les banquetes que va saber modificar la pel·lícula. L’Espanyol es va mostrar massa contemplatiu després del descans i ho va fiar tot al contraatac. Els nervis es van apoderar d’una grada amb 18.249 espectadors, una notable entrada en un xoc programat a la fi en un bon horari. Quedava certificar la victòria i Puado el va tenir a les seves botes, però la pilota va acabar al travesser i el gol posterior de Braithwaite va ser anul·lat per fora de joc. Amb mitja hora per endavant i precedents perillosos, el fantasma d’un nou empat es va mantenir viu amb tres córners seguits salvats amb conflictes.