Pradell, el colós de la Volta a Catalunya

"És dels guapos", diu després d’un parell de segons de reflexió Àngel Morales. La resposta arriba quan se li pregunta com qualificaria al port de Pradell entre les millors muntanyes ciclistes del món; és a dir, les que, tot i que amb molta dificultat, es poden pujar amb bicicleta. Morales és el pare de la muntanya, el cicloturista de La Pobla de Lillet que la va presentar en societat quan un dia, pujant per la pista enfangada amb la seva bici de muntanya, es va creuar amb els operaris que començaven amb l’asfalt. El dissabte 23 de març, els ciclistes professionals ascendiran per la seva ruta per primera vegada en competició per patir –allà és impossible disfrutar– el penúltim dia de la Volta passant per la muntanya més dura de Catalunya i la segona d’Espanya en dificultat després dels passos de l’Angliru asturià. Morales porta dissenyades més de 400 altimetries. La seva passió, durant les vacances, és descobrir ports inèdits per Europa i dibuixar-los perquè després internet posi la màgia. "No hi ha muntanya més dura a Catalunya i a Espanya és al podi amb tota seguretat", sentència.

Raül Massabé ha pujat al Pradell almenys 40 vegades. "El port es va asfaltar el 2004 i des d’aleshores he ascendit unes dues vegades a l’any", les últimes en companyia del seu fill. Massabé, conegut com a Ramacabici en els ambients ciclistes, és un altre gran expert en altimetries i descriu la ruta com a "agònica" sobretot a causa d’una rampa de garatge de 400 metres que es troba a 2,5 quilòmetres del cim i que va fer tremolar Pedro Delgado quan va visitar Pradell amb la seva bicicleta.

"Hi ha un senyal que t’avisa que la recta té un percentatge del 20%. Allà no hi ha asfalt sinó ciment", afegeix el vencedor del Tour de 1988. "En efecte –reitera Massabé-, la recta és l’essència de Pradell i tot i que t’avisen que el percentatge és del 20% hi ha un punt en què el meu altímetre arriba al 23%" similar a la famosa Cueña les Cabres de l’Angliru. "És un port molt complicat i difícil, tot i que per a mi l’Angliru és encara més dur", confirma Delgado.

Pradell és el colós de Catalunya i una reivindicació del cicloturisme català perquè fos inclòs en la Volta. Inèdit en el professionalisme, ja era conegut per corredors com Sepp Kuss, guanyador de la Vuelta 2023. Viu a Andorra, però la família de la seva dona té una casa a la comarca del Berguedà. També feia temps que el ciclista nord-americà reclamava el pas per la muntanya. Al març, amb ell i Tadej Pogacar entre els principals protagonistes, el somni es farà realitat.

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

Pradell serà el gran cim d’una etapa que la Volta (del 18 al 24 de març) espera que sigui per recordar; dura com caminar amb una pedra a la sabata. Començarà a Berga, començarà a buscar muntanyes per la comarca del Berguedà que mai s’abandonarà per solcar Pradell amb el cim situat a uns 40 quilòmetres de la meta després de culminar l’ascens final al santuari de Santa Maria de Queralt. Hi ha dos vessants. La intenció de la Volta és ascendir per la part dura com un dia sense pa i amb la recta de ciment de protagonista, però cal arreglar la carretera del descens. "Sí, està una mica malament", reitera Morales. L’altra via, igualment complicada, és l’alternativa. En canvi, sí que està confirmat l’auxili de les llevaneus per si li dona per nevar a finals de març. "Hi ha un rètol a l’inici de l’ascens, que no es treu ni a l’agost, on s’avisa sempre que la carretera està tancada per la neu", fa broma Massabé.

Javier Guillén, director de la Vuelta, també té Pradell en les seves oracions. "Vaig visitar el port fa un temps i va costar trobar-lo. Vaig passar fins a quatre vegades per una gasolinera per demanar informació. És un port exagerat, que visitarem en un futur, però sempre com a muntanya de pas, ja que no es pot instal·lar la meta al cim", explica.