Mariona segella el bitllet del Barça a la final contra un Madrid insuls

I com a culer de bressol, hi ha pocs rivals que prefereixi golejar més que al Reial Madrid. I la semifinal de la Supercopa d’Espanya (4-0) no havia de ser una excepció. Mariona Caldentey s’acomodava ahir a la nit la diadema al cabell mentre esperava la sacada d’inici. Lluny de la pilota, enganxada a la banda, no la perdia de vista. El Barça va sortir intens, amb l’autoritat que sol trepitjar el verd i al Madrid li van tornar a aparèixer els seus pitjors malsons a l’estadi de Butarque. Les culers van sortir amb ganes de gols i de futbol. Van imposar la seva llei des dels primers compassos contra un Madrid incapaç de sortir de camp propi.

Un talent poc reconegut

Les blaugrana van aprofitar aquesta frustració per empetitir el conjunt d’Alberto Toril, que va veure impassible com Mariona rebentava la pilota després d’un mal rebuig de Misa i sumava el primer gol culer. Enmig de l’àrea petita, perfilada i amb la mirada aixecada. Perquè Mariona sempre hi és. El talent d’aquesta futbolista és inexplicable i poques vegades reconegut. La balear es fa notar en cadascun dels partits, sempre regalant esclats del seu talent, mai com a ornament.

Per davant al marcador, el Barça va agafar embranzida i Salma Paralluelo va recollir la pilota amb l’exterior del peu esquerre després de giravoltar per superar Ivana Andrés. Amb un cop sec i directe, l’esfèric va superar Misa, qui exigia més contundència a les seves companyes.

El Barça va continuar ballant amb la seva música. Un ritme que es va trencar quan des de la sala VAR, que s’estrena en aquesta competició per a aquesta edició, van trucar a la col·legiada Marta de Hazas per revisar una acció on Ivana Andrés va fer caure Mariona dins de l’àrea. Un penal rigorós que l’àrbitra va decidir assenyalar. Mentre les seves companyes protestaven, Misa va anar corrent a buscar la seva tovallola. Allà tenia apuntat com i on tiren els penals cadascuna de les blaugrana. A més de conèixer la majoria a la perfecció per coincidir a la selecció, una ajuda mai va malament.

Domini incontestable

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

Mentrestant, Mariona esperava, braços en gerra, amb la pilota ja col·locada als 11 metres. Quan va donar permís la col·legiada, la balear no li volia donar ni l’opció d’ensumar la pilota. Amb un xut potent i a mitja altura va enganyar la portera blanca. Amb els braços oberts i el somriure contagiós, corria per la banda fins a abraçar-se amb les seves companyes. El Barça sumava el tercer gol en un clàssic que va tornar a ratificar el domini incontestable de les culers.

Si Mariona va ser la protagonista del clàssic, Salma va formar amb ella una dupla letal. L’extrem va tornar a superar Misa, gairebé per error. Després d’una centrada exquisida de Graham Hansen, Salma es va trobar la pilota als peus. Va ensopegar i com va poder va acabar empenyent-la al fons de la xarxa. Una altra final per al Barça. Aquesta vegada serà el Llevant el rival dissabte que ve (20.00 h) en la primera oportunitat per aixecar el primer títol de l’any. Aquesta temporada, el Barça vol aconseguir el mai fet: guanyar tots els títols possibles.