250 milions per a una Lliga

La inversió del Barça des de l’arribada de Xavi només ha reportat un gran títol, però la despesa del club ha sigut la menor dels dos últims anys. A l’equip campió només li ha dedicat 33,4 milions: el 70è lloc del rànquing mundial.

250 milions per a una Lliga

JOAN doMÈNECH

4
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Barça està en una situació crítica quant a joc i resultats després de gairebé 250 milions d’euros gastats en fitxatges en els dos últims anys. La inversió ha donat com a fruit una Supercopa i una Lliga i no es pot descartar que sigui més fructífera amb, encara, tres títols en joc. Però la dinàmica que porta l’equip aquesta campanya convida a plantejar si l’esforç econòmic s’ha vist prou compensat. Cap dels reforços s’ha revaloritzat: al contrari, els rendiments apunten a una devaluació de la cotització.

Xavi Hernández ha rebut 18 fitxatges des que va començar a asseure’s a la banqueta del Barça a partir de novembre del 2021. El club només ha pagat diners per set jugadors. Els altres van arribar amb la carta de llibertat i cessions, una dada que revela la precarietat pròpia d’un equip menor, sempre a la recerca d’oportunitats a les rebaixes.

La involució dels reforços

Potser podria considerar-se com una primer espasa l’arribada de Robert Lewandowski, tot i que els seus 34 anys suggereixen que les millors èpoques del davanter havien transcorregut. Ha marcat set gols menys aquesta campanya (21 la temporada passada, 14 en l’actual). No va ser un fitxatge barat (45 milions més 5 en variables) ni tampoc la seva fitxa.

Segurament, Jules Kounde, l’estiu del 2022, era una adquisició imprescindible després d’una notable etapa al Sevilla i la insistència de Xavi a contractar-lo. La seva polivalència per jugar de central i lateral ha sigut terreny de discussió pel presumpte desgrat de l’internacional francès per exercir a la banda blaugrana, tot i que a la selecció francesa no li queda més remei per jugar. No ha sigut objecte de discussió, sinó de crítica, la seva actuació en el clàssic de la Supercopa per la seva implicació en dos gols del Madrid.

No els falta prestigi a João Cancelo ni a Ilkay Gündogan, cedit el primer, lliure el segon, després d’arribar a Barcelona procedents del Manchester City, on van participar en la conquesta del triplet (Cancelo només mitja temporada, abans de ser cedit al Bayern de Munic per les seves desavinences amb Guardiola).

Però ni João Félix ni Oriol Romeu –l’única despesa, 3,4 milions més la cessió de Pablo Torre al Girona– eren la primera opció de Xavi als seus respectius llocs l’estiu passat. Iñigo era una opció gratuïta interessant, malgrat que va arribar lesionat, i el jove davanter Vitor Roque, una aposta de futur de 30 milions més 31 en variables que no ha jugat ni un minut a la Supercopa.

Menys que Leeds i Basilea

La inversió total del Barça a millorar a l’equip campió es resumeix en els 33,4 milions del mercat d’estiu. Tot i que sembli insuficient, pel volum econòmic i la seva translació als resultats esportius, allà es quedarà. No hi ha diners per a fitxatges, repeteixen els màxims responsables del club.

Aquests 33,4 milions col·locarien el Barça al lloc 70è del rànquing mundial de clubs en despesa de fitxatges durant la temporada 23-24. Just entre l’Atlètic de Madrid (33,7 milions) i empatat amb el Porto (33,4), i per sota del Leeds United (35,9 milions), que juga a la Championship; el Basilea (35,02), els saudites Al-Rayyan (34,56) i Al-Shabab (34,38) i el Genoa (34,08), segons les dades de Transfermarkt que, no obstant, atribueix al Barça un dispendi de 43,4 milions al considerar que per Vitor Roque s’han entregat ja 40 milions.

Titularitat compartida

En aquest supòsit, el Barça estaria al 55è lloc de la classificació. A anys llum del Chelsea (467,8 milions), el París Saint Germain (369,5), l’Al-Hilal (353) de l’Aràbia Saudita, el podi malgastador. Entre els 20 primers hi ha 11 clubs anglesos i quatre saudites, a més de dos alemanys (Leipzig i Bayern), un italià (Milan), el francès PSG i el Reial Madrid (15è).

El ritme inversor de l’entitat blaugrana s’ha anat desinflant per la pèrdua adquisitiva. Els fitxatges més cars van ser el primer del primer hivern (els 55 milions de Ferran Torres, per millorar una davantera que formaven Ilias Akhomach, Abde, Ferran Jutglà i Luuk de Jong) i Raphinha (58 milions) a l’estiu. Els dos suplents o, si més no, en una titularitat compartida, sense el protagonisme que s’esperaria d’una inversió com aquesta.

El PSG sempre segon

Notícies relacionades

No obstant, el volum de dispendi del Barça amb els 270,9 milions gastats des de l’estiu del 2021 (260,9 amb la correcció de Vitor Roque, 246,4 d’atribuïbles a l’era Xavi) col·loquen l’entitat blaugrana al lloc 18è en despesa de fitxatges. Per darrere del Milan (270,68) i per davant de l’Olympique de Marsella (246,97).

De nou, trobem l’imbatible i perdedor Chelsea liderant la taula (1.200 milions per a res després de conquerir la Champions del 2021), pràcticament el doble que el PSG (608 milions per ser campió només a França) i sis clubs anglesos a continuació dels quals només un, el Manchester City, ha sigut tres vegades campió de la Premier i una d’Europa.