"Encara crec en el projecte i en mi mateix", diu Xavi

Xavi havia demostrat en la prèvia de la final que es mira els partits amb unes ulleres diferents als altres. El que la societat barcelonista veu gris, ell diu que és verd. És una actitud defensiva i autoindulgent que pot arribar a entendre’s: a ningú li agrada que es qüestioni la seva feina, i com més fortes han sigut les crítiques rebudes, més gran la temptació d’enganyar-se a si mateix. Però després de la debacle d’ahir, esquinçat l’equip de dalt a baix des d’un bon principi, el tècnic de Terrassa no va tenir manera de trobar una explicació dissimulada de la realitat. El seu projecte es dessagna, es miri com es miri.

"Ens ha sortit el pitjor partit de tots. És el futbol. Ens ha tocat la cara amarga. Si fa un any ens va tocar la millor, avui la pitjor. Hem de demanar perdó a l’afició, però cal refer-se. Al llarg de la meva carrera com a jugador vaig viure moltes derrotes dures i després ens vam refer. El Barça tornarà. Ara ens toca acceptar les crítiques que vindran i continuar", va dir l’entrenador, que certament rebrà retrets. Però la qüestió no és aquesta, sinó saber si ell és capaç de trobar solucions als mals que afecten l’equip. El seu llenguatge gestual d’ahir va ser de frustració i també d’abatiment.

¿Què pensa Laporta?

En comparació amb el Madrid, el Barça va aparèixer empetitit. Espatlla amb espatlla, l’equip d’Ancelotti li passa més d’un cap ara com ara. Ha de fer mal tanta inferioritat. I tot això ho va veure assegut en una d’aquestes sumptuoses butaques de la llotja saudita Joan Laporta, autor de la frase que "perdre té conseqüències". No es pot saber què li passa per la ment. És visceral com pocs, però l’acompanya una tradició de fidelitat cap als seus entrenadors. Ara ha de meditar si amb Xavi al timó, el Barça pot sacsejar-se la pols dels genolls i alçar-se. El president va semblar consolar l’entrenador després de la final sobre la gespa. Un senyal que no s’han d’esperar decisions dràstiques de manera imminent. Però ves a saber. Entre tots dos hi ha una química personal, però és notori que li va costar designar-lo com a entrenador.

Per si de cas, Xavi va dir que sentia la confiança del club. I es va reivindicar una vegada més, tot i que amb veu dèbil: "Crec en el projecte, en mi mateix i en els futbolistes. És un pas enrere per a mi i per al club, però estic fort, accepto les crítiques, que seran merescudes, i a continuar lluitant pels tres títols que queden", va dir.

Falta veure si la presidència i els jugadors el creuen. Va tornar a ser un Barça descompassat, sense personalitat i sense joc, sense que ningú amb galons sembli saber com cosir l’equip. Res a veure la final d’ahir amb la de fa un any, i això que Xavi va buscar en aquell dia la inspiració per trobar el punt d’inflexió. Va tornar als quatre centrecampistes, però la posada en escena va ser deficient. Xavi no va tenir més remei que admetre la destrossa futbolística.

Derrota dura

"No és la imatge que ha de mostrar el Barça en una final i menys contra el Madrid. No hem estat a l’altura, i això és inadmissible. Ha sigut una derrota dura. Teníem la il·lusió, però no ha sigut suficient. Hem de ser autocrítics i que això ens serveixi per millorar i competir millor", va afegir. Paraules assenyades, però no semblen calar. La manera de perdre ha erosionat la seva credibilitat.

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

"De les derrotes dures ens n’hem refet moltes vegades i estic convençut que tornarem a competir de la millor manera possible. Ara necessitem fer un reset i lluitar pels tres títols que queden. Encara podem fer una bona temporada", va afegir el tècnic en la seva anàlisi, que va lamentar que no funcionés la pressió alta ni se sabés frenar els contraatacs madridistes. "Ho sabíem i ho teníem assajat", va dir en una frase que ha repetit moltes vegades en les seves compareixences de premsa.

A Xavi l’espera una pujada d’allò més costeruda.