Disputa club-patrocinador

Admeto que sorprèn com d’aviat ha començat, però és habitual que quan un club està a punt d’acabar contracte amb el seu patrocinador esclati el soroll sobre nòvios i nòvies que estan disposats a pagar molt més. És especialment habitual amb el tema de la samarreta, com estem veient aquests dies amb el FC Barcelona, Nike i el suposat interès de Puma per banyar en or el club. I va molt bé per veure l’absència d’una mirada més àmplia en alguns àmbits de l’esport, en què encara no s’ha interioritzat que el monopoli mediàtic ja no existeix i que les marques tenen moltes altres vies per arribar a l’audiència i complir els seus objectius de màrqueting, en ocasions, d’una manera molt més eficient.

En primer lloc, sorprèn que ja es parli de renegociar el contracte Barça-Nike, perquè encara queden quatre anys de vinculació i no serà senzill (ni barat) rescindir amb el líder del mercat d’articles esportius per firmar amb qui aspira a aconseguir aquest tron algun dia (amb el permís també d’Adidas). En segon lloc, perquè la pretensió és esprémer encara més el valor d’uns drets amb una taxació actual que es va fer amb una Champions League recentment a la butxaca i dos imants de vendes com Messi i Neymar. Avui, la situació esportiva és molt diferent, i les icones comercials a escala global dins del vestidor, bastant més limitades.

Llavors, ¿per què Nike podria voler pagar avui més? La relació entre les parts és tensa des de fa temps, i no s’ha d’oblidar que el 2021 ja hi va haver un encreuament de demandes liderat per l’anterior junta directiva per reclamar 50 milions d’euros al gegant nord-americà per abús de posició de domini, impagaments de royalties per la venda de rèpliques i penalitzacions abusives. Mai més es va saber de tot allò, més enllà que els actuals rectors eren partidaris de buscar un acord. Això en l’àmbit més institucional, perquè la següent pregunta és més comercial: ¿avui Nike ven més o té més notorietat gràcies al Barça?

El contracte actual està valorat en uns 105 milions. Ara bé, la realitat és que Nike paga aproximadament 80 milions d’euros, dels quals uns 55 milions són fixos i fins a 30 milions s’han d’invertir obligatòriament en màrqueting; la diferència són els ingressos bruts del negoci de retail sobre el qual el club va prendre fa anys el control i avui és una joia de la corona. I ho és, paradoxalment, perquè amb bon criteri es va ampliar el porfolio de producte i es van crear col·leccions de moda i retro que no depenen del patrocinador tècnic.

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

Sobreviure al canvi

Nike ha sobreviscut bé a les ruptures amb Roger Federer, Tiger Woods i el mateix Manchester United. Dubto que cap aficionat del Barça deixi de comprar samarretes pel canvi de logo, si bé en termes d’indústria podria semblar estrany que un dels clubs líders no estigui amb un dels dos grans clàssics (Nike o Adidas). ¿Poden continuar els seus camins amb altres companys de viatge? Sí, però que el Barça –ni cap club o competició– no oblidi que són ells els que estan al servei de les marques.