El bumerang Libero

Una de les claus del mandat de Joan Laporta està sent els cops d’efecte, aquella que uns consideren audàcia i d’altres una mera improvisació. Alguna cosa així es va viure aquest estiu, quan el FC Barcelona va anunciar que trobava un nou pagador per les accions de Barça Vision i que, a més, iniciava una potencial sortida a borsa que valorava el negoci digital audiovisual en 1.000 milions. A uns poc els va importar que un comprador fos un inversor xipriota la identitat del qual avui encara es desconeix i l’altre un fons reconvertit al futbol aquell mateix mes d’agost que havia de desemborsar l’equivalent a tota la seva capitalització. Quatre mesos després, ens trobem una altra vegada en aquell moment: un mercat de fitxatges i inscripcions on no sabem si hi haurà audàcia o improvisació.

Comencem pels fets. LaLiga, que a l’estiu del 2022 sí que va acceptar els contractes i els compromisos de pagament amb Socios i Orpheus Media, aquesta vegada va voler curar-se en salut i va restar els 60 milions no cobrats del límit salarial per al 2023-2024 fins que els cobri. El Barça, a través de l’Agència Efe, va donar a conèixer que iniciava les accions legals pertinents per cobrar el promès pel seu potencial nou partner en una de les seves filials més prometedores. La junta es va anotar una plusvàlua extraordinària de 208 milions d’euros per tota l’operació de Barça Vision perquè els números quadressin i el patrimoni net ja tornés a ser pràcticament positiu.

Passem als riscos. El primer, i més important, són les conseqüències econòmiques que l’operació acabi caient si Libero no paga o no sorgeix un tercer inversor que finalment sí que accepti la valoració realitzada al seu dia i posi els diners per davant. L’auditor ja va advertir en els últims comptes de l’excessiu nivell d’ingressos no recurrents, i el normal seria que recomanés deteriorar (apuntar-se una despesa, vaja) aquests 40 milions davant l’evident impagament, primer al juny, després a l’agost i ara ja al desembre.

Més incert és si podria advertir que no s’estigui deteriorant el valor total de la filial, que és el que va salvar els últims comptes. Seria el pitjor escenari i l’exemple de l’efecte bumerang de les mal anomenades palanques, ja que obligaria ara a fer un exercici de constricció més gran en matèria esportiva quan la resta de les grans potències del futbol europeu ja han recuperat els seus nivells normals de facturació i estan en millor disposició per fitxar.

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

Una mica és el mateix que es podria dir de la venda del 25% dels drets de televisió de LaLiga a Sixth Street per 15 anys. Mateixa operació que la de LaLiga amb CVC, per menys temps que 50 anys, però molta més part del pastís que un 10%. I una altra diferència. Mentre que allò va servir per quadrar el passat, el segon està finançant inversions a futur.

El debat, al final, és si ha valgut la pena vendre una part tan important del negoci audiovisual o jugar amb operacions extraordinàries en el temps de descompte i sense plenes garanties que poden acabar passant factura. Si realment haver invertit més de 250 milions en fitxatges gràcies a aquestes palanques ens fa estar avui millor que ahir.