Una volta per emmarcar

Tenia els ulls vidriosos. Míchel passejava orgullós per Montilivi, nou temple de culte a la pilota, alliberant l’adrenalina que va suposar aquesta puntada de peu d’Iván Martín per abatre l’Atlètic en el temps afegit, tancant una primera volta de la Lliga gairebé perfecta. Volta per emmarcar. Memorable perquè situa el Girona en una dimensió desconeguda –mai havia trepitjat amb tanta freqüència l’elit del futbol espanyol–, que resol amb una naturalitat sorprenent, com si portés allà tota la vida.

Només Barça, Madrid i Atlètic havien aconseguit registres tan estratosfèrics com els que ha aconseguit l’equip de Míchel: 48 punts de 57 possibles revelen la grandesa de l’obra que s’ha aixecat a Montilivi durant els cinc últims mesos. Però aquestes monstruoses xifres queden minimitzades pel futbol alegre, coral, modern, vertical a vegades, pacient i pulcre en altres moments, que ha dibuixat el Girona, capaç de marcar vuit gols (quatre a Montjuïc al Barça i quatre a Montilivi a l’Atlètic), tan sols abatut pel Madrid de Bellingham. Però tot i ser campió d’hivern, per la diferència de gols, l’equip d’Ancelotti no aconsegueix treure’s de sobre el superb equip de Míchel.

"Nit històrica"

No podia, ni tampoc volia, el tècnic de Vallecas ocultar l’emoció que l’omplia després d’aquest impactant 4-3 que va estremir Montilivi, un vell estadi poc acostumat a gestes d’aquestes dimensions. "És una nit històrica per a l’equip, per al club, per a la ciutat, per a la província", va confessar l’entrenador, posant en valor l’obra futbolística dissenyada pels seus jugadors. "Ha sigut un partidàs. Al final, podia haver guanyat qualsevol. Però ens l’emportem nosaltres amb un golàs d’Iván", va explicar Míchel, enaltint "la increïble resiliència" del seu equip, que es va sobreposar a tres baixes fonamentals dimecres passat. No va tenir Yangel Herrera. Ni David López. Ni tampoc Tsygankov.

Entre 90 i 100 gols

Però el joc del Girona va ser igual de reconeixible, capaç com va ser d’anotar quatre gols sense que els seus nous (ni Dovbyk ni Stuani, que va aparèixer a la segona meitat) festegessin cap gol. "Morata va dir l’altre dia que perquè el Girona sigui a dalt ha de marcar entre 90 i 100 gols. Una mica de raó té", va explicar Míchel. I camina ja el seu equip en aquesta projecció perquè en porta 46 en les 19 primeres jornades, amb una mitjana de 2,4 per partit.

Ningú ha marcat en aquesta Lliga tant com el Girona. El Madrid, per exemple, en suma 40, sis menys. L’Atlètic, 39. Ni tampoc cap altre equip ha sigut tan productiu en els minuts finals, signe de la seva extrema facilitat per generar ocasions, amb una varietat de davanters que el fan singular. Dovbyk, amb 11 gols i cinc assistències, ha participat en 16; Sávinho (5 i 6) en 11. És extremadament precís el Girona, amb molta punteria: 98 trets a porta, 46 gols. I fins a 14 jugadors, unint-s’hi Blind davant l’Atlètic a la festa, han marcat.

Notícies relacionades

L’Espanyol torna al groc per celebrar el 125è aniversari

El Marroc oposita a gran potència

"El gran desconegut"

El joc flueix amb naturalitat amb dos focus diferents i complementaris. Aleix García, erigit en un dels millors centrecampistes de la Lliga, i Iván Martín, autor del robatori previ en el 2-1 marcat per Sávinho i estrella de la nit de Montilivi amb aquest cop amb l’esquerra que va transformar Oblak, un dels millors porters del món, en una estàtua. "Iván és el gran desconegut del Girona. És capaç de fer millor els altres, sempre et dona una línia de passada o fa un esforç extra en la pressió. ¿Que la gent no ho valora? Doncs el vestidor, sí", va explicar Míchel entregat a l’interior, de 24 anys, que va posar el llaç a la bogeria del colíder.