Vitor Roque, l’"esperança" del gol que arriba per a Xavi

No ha arribat encara. Però a Vitor Roque, jove davanter brasiler (18 anys), que aterrarà aquesta setmana a Barcelona, se l’espera com l’"esperança", així el va qualificar Xavi, per resoldre un dels mals que aclaparen ara mateix l’equip. Li falta contundència, punteria o, en paraules del tècnic, "efectivitat". Per aquí se li han anat escorrent punts i calma al Barça, que obre les portes del seu vestidor a un nou que trepitjarà per primera vegada Europa sense pas intermedi previ.

Fa anys, els brasilers arribaven més tard. I fent escala abans dels grans clubs. Ara, aquest procés s’ha accelerat. Romário va ser bressat per Cruyff (1993) quan tenia 27 anys, procedent de la freda i inhòspita Eindhoven, sobretot per a un brasiler, on jugava amb el PSV. Ronaldo va traçar dèntica ruta (1996) després del seu pas pel mateix PSV abans que Bobby Robson disfrutés d’un marcià (19 anys) al Camp Nou. A Rivaldo, i en ple Teresa Herrera, el va treure el Barça (1997) de la Corunya, on va brillar amb el Deportivo per entregar-lo al sergent Van Gaal amb 25 anys. Ronaldinho es va graduar a l’escola francesa del Paris SG (2003) per fer girar el cercle virtuós del Barça de Laporta (mandat I) amb 23.

Ningú, per tant, tan jove com Vitor Roque, un davanter que fa servir la mateixa via que van utilitzar al seu dia compatriotes com Vinícius (va costar 45 milions el 2017) i Rodrygo (45 més el 2019) quan van fitxar pel Madrid. Però amb una diferència substancial amb ells. Tots dos, en una mesura o una altra van passar pel Castella, el filial blanc, una situació que no es donarà en el seu cas.

Del Brasil a Montjuïc

No hi ha, per tant, duana prèvia a Europa tal si fossin els brasilers del segle passat (Romário, Ronaldo o Rivaldo) ni del segle actual (Ronaldinho). A més, amb 18 anys, Vitor Roque (VR) arriba molt més jove que ells. Sense experiència en clubs nodrisses ni tampoc la possibilitat de traspuar de manera prèvia al Barça Atlètic, necessitat com està Xavi de jugadors amb encert i precisos en la rematada, una cosa que ha testificat amb l’Athletico Paranaense, al qual va arribar l’abril del 2022. Allà va jugar 81 partits, va marcar 28 gols, va regalar 10 assistències, malgrat la seva lesió de turmell que el va tenir gairebé dos mesos de baixa.

I en un any, viatge directe a Europa, amb tot el que això implica. En el sentit bo i, per descomptat, en el dolent. Viatge al Barça de Xavi, necessitat més que mai de punteria perquè és quart a la Lliga (té 38 punts, els mateixos que l’Atlètic, tercer) i marca, a més, menys gols que la temporada passada (34 en porta ara davant els 38 del curs passat) enyorant la millor versió de l’ara melancòlic Lewandowski.

"Arriba amb fam"

Notícies relacionades

Aíto García Reneses: "Ara faig fotos a ocells. M’hivaig aficionar en un viatge a Sud-àfrica"

"Tot el que ens ha passat és negatiu", es lamenta Míchel

Però Xavi, acurat com és sempre amb els joves, vol ser prudent i no omplir de responsabilitat VR. Encara sent conscient com és que aquest jove pot exercir un efecte revitalitzador en la seva apagada davantera. "Pot arribar a ser molt important per a nosaltres en aquest segon tram de temporada", va revelar, emfatitzant que l’exjugador de l’Athletico Paranaense, que es va casar el mes d’octubre, "té ànima i arriba amb fam".

Justament els valors que va retreure al seu equip en la bronca més gran mai clavada. Va ser en el descans del Barça-Almeria. "És una esperança perquè és un gran fitxatge. Ens pot aportar moltíssim. Treball, gol, sacrifici... Espero que s’adapti al més ràpid possible", va dir.